#VaPorEllas | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

#VaPorEllas

Granada acollia a la Sala Tren un festival amb una bonica idea benèfica de fons per ajudar les dones amb càncer de mama. Partint d'aquesta base, els grups van trepitjar fort un escenari amb molt de fum i colors, que provocava aquesta atmosfera buscada que el públic agraïa. Al matí, la cantautora Lucía Scansetti, havia obert el teló en un acústic a Discos Bora Bora, molt íntim i amb bona acollida.

Ja a la nit, quan Rufus T. Firefly van obrir la nit, la sala ja estava gairebé plena, lliurats a la música d'un grup variat, amb cinc integrants, dues d'elles noies, a la bateria i el baix. Van ser dels pocs grups espanyols que van cantar en el seu idioma, i ho van saber fer animant de la millor manera possible, aconseguint l'èxtasi amb la seva cançó Incendiosuicida on van hipnotitzar amb la seva posada en escena.

Els tocava després el torn a Royal Mail, els nois amb barba, que a través de magnífics solos instrumentals van deixar a més d'una i un amb la boca oberta. Al final del concert un micro els va fallar però van salvar el problema com ho faria un grup amb taules. Sense perdre les maneres i amb mirada ferma, van seguir tocant a l'escenari mentre la gent agraïa tant poder.

La nit s'anava animant i arribava un dels plats forts de la nit, els mallorquins L.A. En aquells moments, resultava difícil moure per la sala. Es van presentar amb dos micròfons per demostrar que segueixen sent un dels grups indies més forts del país, cantant en anglès. Una gran energia per presentar els seus nous temes amb un públic disposat a tornar a escoltar-los.

Després de l'eufòria de L.A, els altres caps de cartell, Neuman, van pujar a l'escenari amb una col·locació diferent, on el cantant es situava a un costat de la tarima i no al mig. Aquests quatre músics van ser els que més van animar l'ambient, omplint-lo de bona música i bones sensacions. Sort, que els integrants disposaven de tovalloles per eixugar-se la suor perquè van ser realment necessàries. Van anar deixant una empremta única al festival.

L

a nit estava en el seu punt més àlgid, i van ser Plastik Frotik Machine els que es van encarregar de mantenir-lo, presentant el seu nou disc Playful i fent que la gent mogués l'esquelet. Encara que no va ser fins Varry Brava quan l'èxtasi arribés al punt més alt. Aquests nois murcians saben com fer ballar a la gent a les tantes de la matinada. Amb el seu tema No Gires la gent va elevar els peus de terra per sentir millor el moment.

En conclusió, música de qualitat per una bona causa, com diu el seu hagstag: #VaPorEllas.

¡Compártelo!