(Re)volucionant estil, (Re)tornant consciències | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

(Re)volucionant estil, (Re)tornant consciències

Parlar de BtheFake és parlar del projecte solista que inicià Bosco Valero, músic i compositor sevillà, amb els seus dos treballs previs Re (2011) i Bienestar (2013), una amalgama de recursos electrònics, guitarra i ritmes ballables. Va asseure's a xerrar amb nosaltres desproveït de la seva característica barba, gairebé una metàfora del stripteasse que ve a continuació.

Bosco pertany a aquesta generació d'"artistes tiesunos" que mai han arribat al "gran hit" (paraula pertanyent a un argot que ens confessa, no suporta). El seu pas per l'escena musical, però, està plena de referències que han quedat ben incrustades en el seu ADN: des del batibull indie amb músics coetanis a bandes com Maga, Sic Bussos o Nus Zurdo, a la seva etapa electrònica amb els Farsantes, l'interval en Nadiuska i el pas al mestissatge i a les músiques del món. D'aquest últim univers, Bosco troba les arrels que li han servit per impulsar la temàtica del videoclip que il·lustra el primer tema de Band 4 all. Un homenatge a la lluita pels drets civils als Estats Units, tema candent arreu del món i en especial en aquest país on s'han tornat a revifar la tensió racial i social arran de l'assassinat d'un jove afroamericà a Ferguson. «La música que clarament estava parlant d'aquests temes era el mestissatge» -emfatitza Bosco- i aquest aspecte ha tornat a veure a la llum en aquest nou format més personal en el qual es tradueix Band 4 all.

BTheFAKE_BAND.jpeg

La segona nota de l'escala cromàtica es converteix en recurs per crear múltiples eslògans: rebentar, reiniciar, recuperar. De trencar esquemes va el nou concepte de BtheFake que es resumeixen en buscar una sèrie d'objectius. Una major «autonomia creativa», baixant de l'estudi a garitos i sales, revitalitzant el valor del directe i reconnectant amb el públic.

En Band 4 all es confirma el format clàssic de banda de quatre integrants, orientat plenament al directe. Bosco reconeix que va acabar «cansat» del seu pas com a solista i de trastejar amb programacions de guitarres i efectes. «Necessitava ja una banda poderosa darrere que em donés canya». Els seus integrants són Javier "Trobador Gargamel" -un tio que a la guitarra «no s'embolica amb distorsions i necessita comptar amb molt poc per sonar espectacular» - Celia "Núvol semidifusa" -a la qual va descobrir en un concert de El Circo de la Palabra Itinerante tocant el baix «com a solista amb arranjaments i melodies d'una manera que no havia vist mai» - i Marcos - bateria bregat en el mestissatge i en el jazz que aporta «la bogeria i la disbauxa, cosa que en el directe una programació no podrà oferir mai» - a part del propi Bosco.

BTheFAKE_BAND.jpeg

Bosco emfatitza en el concepte del power, referint-se a la intensitat de la cançó i al punt èpic en el missatge. «Caminando és bailongo per endavant i enrere, però compleix amb aquest punt urgent». Urgència i epicitat per referir-se a un moment actual que retrata les necessitats de la banda i el clima social i actual i que trobem en altres temes com Creyente. «Sense massa intenció crec que aquest ha estat el nostre tema més indie», matisa Bosco, posant l'èmfasi en recrear atmosferes i en generar energia. Per això han decidit centrar-se en temes de longitud moderada, tres minuts màxim, per intentar fugir de l'autocomplaença i de la «malenconia autoimposada», un d'aquests defectes simptomàtics en el panorama musical, sobretot en l'indie nacional. Una cosa que segons Bosco s'arregla «autoabufetejant-se» i realitzant un exercici de llibertat sense renunciar al seu discurs.

«Jo el que tinc és necessitat d'escriure cançons, pujar a l'escenari i interpretar-les». Un exercici que resulta difícil per a una banda en què els seus integrants viuen dispersos, cada un en una punta. Malgrat les barreres físiques, BtheFake mostra aspectes de donar un nou prisma, amb nous temes i una reedició en videoclip de president, un altre d'aquells temes passats que torna a prendre força i actualitat.

«Crec que el rock ha de tornar a significar alguna cosa perillosa», assenteix Bosco "El Farsante" amb convicció.

¡Compártelo!