No més Coca Cola | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

No més Coca Cola

No, no més Coca Cola. Impossible no canviar-se de bàndol després de ballar al ritme de les cançons de Saint Pepsi. A l'inici de la seva gira europea, va oferir una entregada sessió a base dels seus propis hits -o almenys ho són en potència-, així com remixes -del One More Time a Call Me Maybe- que encaixaven a la perfecció a l'agitada barreja d'estils que componen la seva música.

Amb tot just un llarg, el divertit Hit Vibes, presentat el 2013, i un bon grapat d'EPs, queda palès que a Ryan DeRobertis no li falten cançons, ni de bon tros idees. La seva sessió va començar de forma caòtica, encara no havia acabat de recollir Miqui Brightside de la sessió que va escalfar la sala, quan es van sentir els primers sons de Saint Pepsi que, sostenint el portàtil amb una mà, mentre començava a trastejar entre els controls amb l'altra, no parava de moure's.

Així va transcórrer tota la sessió, completament entregat, corejant les lletres de les seves cançons i donant estructures noves als seus temes, sense que aquestes perdessin mai l'objectiu de fer ballar a una sala tan entregada com el mateix productor.

Hi ha alguna cosa en la seva música que recorda a una barreja entre Girl Talk i The Avalanches, però des d'una perspectiva més disco i pop. Les seves cançons es construeixen a base d'altres temes anteriors, prenguem com a exemple la seva infal·lible Better, resultat d'unir The Whispers i a James Brown. Aquesta tècnica de mash-up no és la seva única habilitat, com va demostrar en la part final de la nit en què, micròfon en mà, va cantar dues cançons. Una d'elles Fiona Coyne, cançó que va sorprendre al mateix productor en veure com la sala corejava la tornada tan enganxosa que té. És en aquesta etapa més tecnopop i de cançó en la qual té un major potencial per créixer sense límits. Una nit memorable que va deixar a tots els assistents amb una frase molt clara: «It 's Saint Pepsi, bitch...».

¡Compártelo!