Nit per emmarcar | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Nit per emmarcar

La nit la va obrir com a teloner Guillermo Alba de los Predicadores. Marques indiscutibles d'aquest sevillà són la seva càlida veu i uns temes melancòlics amb aroma de folk. El colofó ​​de la seva actuació el va marcar la seva fidel harmònica i un doble aplaudiment anecdòtic (per aplaudir abans de l'autèntic final) i merescut.

Però, l'excusa de la cita va ser el setè aniversari, que no el desè, d’A propósito de Garfunkel (2008). Què dir? Doncs, nit intimista, introspectiva i retrospectiva, perfecta i plena d'humor.

Els fidels van acudir a la sevillana Sala Malandar i es van amuntegar al voltant de l’escenari per rebre amb els braços oberts al seu profeta. En solitari, Ramón Rodríguez va començar amb El refugio de Superman i ja des del principi els assistents van corejar cada cançó.

Es van escoltar talls com La ofensa, Marathon Man, Galatea i La Cafetera. Però l’especial de l'esdeveniment va ser entre tema i tema, descansos que Ramon va aprofitar per intimar amb el públic amb el qual va compartir rialles. Hi va haver temps per a bromes, canvis de guitarra, confessions com a músic, pare, amant...

I és que el Ramon va demostrar les seves taules sobre l'escenari i es va ficar magistralment als assistents a la butxaca, i no només musicalment. Va exhibir un cop més el seu caràcter carismàtic, un paio especial i diferent. En definitiva, un gran.

També, es van poder escoltar "cançons que no agraden a ningú, però que al final tots acaben cantant", en paraules del mateix Ramon. Entre elles, Lo bello y lo bestia en què el públic es va entregar i va corejar a l'uníson, creant un so especial; un estèreo en directe.

Cap a la segona part de l'espectacle i acompanyat del seu nou baix, Javi, va avançar alguns temes del seu proper disc Oh, rompehielos. I quan l'auditori ja pressentia l'ocàs de la inoblidable cerimònia, ell mateix va calmar els nervis confessant que havia reservat les "rares" per al final, Danza epiléptica, Sucedaneos i, per descomptat, A propósito de Garfunkel. En aquesta última, va demanar la col·laboració dels aguts de les noies i els greus dels nois, i junts van arribar al clímax.

Traducció: Maria Mateu

¡Compártelo!