Morrissey (con)venç a Madrid | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Morrissey (con)venç a Madrid

Les visites de Morrissey a Espanya es poden comptar, literalment, amb els dits d'una mà. És per això que quan es va anunciar el seu pas per Madrid i Barcelona per presentar World Peace is None of Your Business no semblava del tot segur, donada la facilitat amb la qual, el cantant, cancel·la els seus concerts.

Sense banda convidada, el renovat recinte del Palau dels Esports esperava a una pantalla en blanc. Els teloners no van ser altres que videoclips dels Ramones, Nico, New York Dolls, un poema i a fins un recull de bous envestint a toreros mentre sonava The bullfighter Dies, del seu últim disc, bastant similar a una peça de la sevillana María Cañas. Després va caure el teló i va començar a sonar The Queen Is Dead, amb peineta de Morrissey a la reina d’Anglaterra inclosa. Una cosa que comença d'aquesta forma no pot acabar malament.

El desè àlbum en solitari del cantant ha passat més desapercebut del que es mereix, especialment després d'escoltar aquestes cançons en directe. La interpretació de Morrissey, gràcies a una banda, com sempre, poderosa i fiable, li dóna més força a temes com Im a Not a Man​​, que demostra ser molt més que aquella cançó de llarga durada que sona massa aviat en l'àlbum. A més, cançons com Kiss me a Lot sonen ja a un d'aquests himnes tan característics del exSmiths que també vam poder sentir.

No va ser un concert de grans èxits, encara que Everyday is Like Sunday, Certain People I Know o You Have Killed van sonar al llarg de l'hora i mitja de concert en què el cantant no deixava d'apropar-se a l'escenari per donar la mà als fans de la primera fila. També va rescatar algunes joies de la seva discografia injustament oblidades: Speedway, Trouble Loves Me o Disappointed, totes elles inesperades que pertanyen a la faceta més aguda i furiosa de Morrissey.

A més de l'obertura amb The Queen Is Dead, hi va haver temps de rescatar altres cançons dels Smiths. Meat is Murder, acompanyada de projeccions desagradables sobre animals, i per tancar, va interpretar una emotiva versió de Asleep seguida de l'expansiva How Soon Is Now?, eleccions més que encertades per rescatar els orígens.

Més callat que en altres ocasions, tan sols amb paraules cap a «la vergonya d'Espanya» després de tocar The bullfighter Dies, així com cap a la discogràfica que el va fer fora setmanes després de posar el seu disc a la venda. Va ser un concert memorable, amb una alta qualitat vocal i un so sense fissures.

Traducció: Maria Mateu

¡Compártelo!