Intensitats de platja | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Intensitats de platja

De cara a la que fet i fet seria la fase més concorreguda de tot el festival van tornar a brillar moments vibrants , colorits i polièdrics a força d'artistes molt variats entre sí però amb un nexe melòman inqüestionable: la calitat com a qualitat. Mentre al escenari secundari s'anava rellevant el més destacat de la cantautoría pàtria l’escenari gran seria l'autèntic protagonista oligopòlic de les sonoritats més rellevants i aplaudides. Els 20 anys genialment portats de La Habitación Roja van confluir en un directe desbordat de passió, puresa i distinció. Jorge Martí, que va güanyant punts com els bons vins, es va mostrar entregat a cada escomesa, per exemple amb De cine. No van faltar els seus abanderants i més karaokeitzats himnes com Ayer, Indestructibles el més recent La moneda en el aire. Un altre autohomenatge a una trajectòria irreprotxable per a una formació que es va sentir més a casa que mai.

sansanLahabitacionroja.jpg

El següent plat fort del cap de setmana va anar a càrrec dels magnes Second. Els instants de potència i indientimisme del combo murcià van contagiar d'energia a tot el recinte filant hits i cançonassas lluint-se en els canvis de ritme. Siguin Fruits, còmplice amb tots els seus companys d'aventures , s'ho va passar d'allò més bé deixant-se portar pels cops de guitarra i les lletres.

La col·laboració a càrrec dels varrybravenses Òscar i Aaron per Rodamos barrejada amb el melocotonazo No gires per seguir amb la recent Nueva sensación va demostrar la seva conducció perfecta de l'aquí i ara davant de milers de persones. Malgrat trobar a faltar la muntanyarusistica Si todo se oxida el final apoteòsic de la seva culminant Rincón exquisito acabant assegut de cara a la multitud va oferir una píndola d'emotivitat que va quallar en un altre d'aquestos moments que queden per al record.

Citats a la mateixa hora i separats per alguns centenars de metres The noises i els nòrdics Kakkmaddafakka es deixarien la pell per agradar i autogaudir amb les seves respectives propostes i actituds. Els primers mitjançant un subtil i progresivitzant pop filoelectrònic i els divertits nòrdics tirant mà de traces fins i tot reggae i ràfegues juvenils acomiadant-se amb un gran tema de l’Ibiza mix 97, luxe de llicència bizarra que va agitar els fragments de nit sense final per concloure un concert aplicat i molt juganer.

sansanKakkmaddafakka

Els guiris havien deixat el llistó ben alt però la salsa bravíssima dels Varry Brava, reforçats en quintet per a tan engalanada ocasió, no només van igualar sinó que van superar de sobres la pujada dels de Bergen regalant un bolazo meravellós, sense dubte el més festiu i juerguense de tot l'esdeveniment sanseril. Els Varry van aixecar lanit a força dels seus hits d'ahir, avui i sempre. Començar amb La playa va ser tot una declaració d'intencions, una cançó abrasivamente addictiva que es va colar sense remei en el top del millor de l'esdeveniment alternatiu musical per excel·lència de Gandia.

El líder de Second, ben atent entre bambolines laterals des del primer pressentiment i retornant el bonrotllisme col·laboracionista amb Navidad va ser una mostra perfecta de lo bé que ens ho vam passar tots amb un grup el qual el seu hàbitat és la festa pura i que davant masses i masses de gent no para de sentir-se cada vegada més còmode. Bravísimo.

El gest de complicitat com a postres a Loquillo per acabar de dibuixar el cercle va ser un altre d' aquests bufs que queden d'una actuació memorable d'aquestes que et deixen orgasmic i amb ganes de més.

A poquíssimes hores de l'alba costanera els pepinazos de Zombie Kids seguirien fent les delícies dels que encara aguantàvem timonejant unes maneres dubstep amb arrels hiphoperas que van esclatar en la cremà més absoluta.

Festival Sansan

Ciudad Gandía

Lloc Wonderwall music resort

Tercera jornada Dissabte 4 abril 2015

¡Compártelo!