Els últims passos de Tri Angle | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Els últims passos de Tri Angle

El 2015 es compleixen 5 anys de Tri Angle, un segell inquiet en la recerca de nous sons. Al llarg d'aquest lustre, ha presentat a artistes que s'han convertit en figures originalíssimes i del més alt nivell. La llista de projectes experimentals i originals és gran. Desde Balam Acab fins Vessel, passant per The Haxan Cloak, Holy Other o Forest Swords. El risc que caracteritza el segell mai s'ha perdut i en cada llançament s'obren noves portes sonores que, tot s'ha de dir, no sempre arriben a bon port. En aquest article repassem els últims 4 llançaments del segell en un format en el qual triomfa, l'EP.

Fis és l'únic que ja ha publicat prèviament en el segell. Preparations era la seva carta de presentació en el segell de Robin Carolan. Aquell EP era un disc fallit, de foscor impostada i una clara manca de cohesió. Iterations, però, s'obre amb una inquietant atmosfera que promet alguna cosa diferent, menys dispers i amb força. És cert que en altres temes sembla mantenir l'obcecament per mantenir-se en un mateix terreny, sense variacions ni punts d'escapament, però aquest segon EP millora les sensacions de fa tan sols dos anys.

Idle Hours, EP debut de Boythrood és com el rastre que deixa una tempesta en una ciutat industrial i freda. Un so industrial, peces que es mouen entre ambients llunyans, sons de carrer i soroll descontrolat. Sembla com si la ciutat rugís. No es tracta de posar ordre als sons d'una ciutat, sinó al contrari, desordenar i descompondre'ls fins que perdin tot sentit. Capes de sons que apareixen i desapareixen. Textures que emergeixen i controlen les pistes per ser sobrepassades per un crepitar de soroll que es barreja com un mantra. En Idle Hours sembla no haver coherència o rastres d'esquemes racionals i és aquesta la seva vàlua i el seu gran punt negatiu.

Boothroyd.jpg

La màxima de Tri Angle ha estat sempre furgar cap a nous sons i fórmules, sempre partint d'una clara tendència experimental. El debut de Lotic en el segell deixa clar què és Tri Angle i el camí pel qual camina. Amb un so obsessiu i incòmode de vegades, el panorama que mostra Heterocetera és el d'absoluta indefensió. Tensió i malestar, però també passatges calmats i fràgils. Una visió sempre en moviment. Amb un enfocament per moments ballables, aquest EP de Lotic té alguna cosa que a poc a poc acaba instal·lant-se en la ment de l'oient. Atrapa amb cançons que segueixen camins inesperats com la titular Heterocetera. A tenir molt present.

Lotic.jpg

Un inici suau ple de sintetitzadors, barrejat amb temes més rabiosos. Baptizsm de Rabit és un EP de Grime, esquizofrènic i ballable a partir de sons sintetitzats. Amb afany de generar un discurs ballable però mostrant també mostres de vàlua en altres terrenys. És el llançament més directe a la pista de Tri Angle en molt de temps remenant entre les tendències més actuals de l'UK Bass.

¡Compártelo!