Cops de guitarra i els millors anys de les nostres vides | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Cops de guitarra i els millors anys de les nostres vides

Benicàssim va tornar a alçar-se en epicentre musical de l'estiu gràcies a un altre cartell deliciós, variat i més que contrastat entre prometedores bandes i Grupaços de culte consagradísims sense res a demostrar excepte les seves ganes de seguir passant-s'ho bé a lo Keith Richards.

Després d'un resultón tret de sortida a l'escenari Las palmas a càrrec de Trajano! i The Last Dandies (que compareixerien després de Mox Nox) al Red bull tour bus van ser en el primer dia de festes dels grups encarregats d'obrir la llauna a l'esdeveniment festivaler estival per antonomàsia.

Under radar i After all es van donar cita en el brillant repertori de L.A., que aprofitaria amb mestria l'ocasió per presentar alguns dels grans temes del seu exquisit i recentíssim From the city to the ocean side. Un bolo majúscul que es va erigir en el millor i més complet de la jornada juernense. La nota de color anglobeat d'ànima soul Clean Bandit va servir d'entrant perfecte per l'abanderat concert de Crystal Fighters, que tirant de parafernàlia campestre filotribalitzada va gestar potentíssims moments que van encedre als allí presents a la franja destinada a les formacions més demandades.

Entrats ja en la matinada llevantina la vocalista principal de Florence and The Machine, perfectament flanquejada per tot el seu elenc musical, va malbaratar nuesa i desvergonyiment (per a mostra el botó de marcar tot el concert descalça) amb una actitud dicotòmica entre el lliurament i les atmosferes hippies més seixanteras. L’hora de Elyella djs va ser l'encarregada de tancar la gresca amb una altra divertida ració de remixes. Uns torns anteriors el sextet australià DMA's va encertar amb el seu power pop rock per entonar els assistents a l'espai destinat a l'autobús de Red bull.

Dins dels actes de la segona jornada La Bien Querida, sempre biacompanyada de guitarra i teclat, va regalar intimisme i dolçor a l'Escenario Radio 3 tancant amb l'enganxosa Poderes extraños.

De tornada a l'escenari principal Jamie T es va lliurar fins energitzant pogos entre el respectable sense renunciar a moments de pausa i fins i tot filorapers.

Mentrestant Nudozurdo desplegava arrabatamets introspectius filoplaneteros i prolongacions cremosonas a l'escenari Red bull fonent els seus últims puntejos amb un dels moments més esperats de divendres, l'actuació de Noel Gallagher's High Flying Birds, karaokeitzats per la bogeria guiri (i no tan guiri ) i videografiats al màxim esprement tots els recursos dels monitors deixant fluir el seu excel·lent britpop poweritzat i velocitat que va reminiscir estampes inesborrables per a tots els fans d'Oasis. Segons van executar Champagne supernova ja ens tenien a tots a la butxaca.

La intensitat seguiria expandint-se gràcies a un altre esperat instant, la pujada a les taules de The Prodigy, que amb contínues referències al respectable a través de l'eslògan «My fucking spanish people» no van deixar de repartir tralla i pujades sònicas. No lluny d'allà Polock es mostraria digne en els interregnes del seu apanyat anglopop ibèric.

L'experimentació distorsionil molt top de Goodspeed you! Black Emperor va gaudir de 2 horaças per donar curs a la seva nutritiva i interessant proposta.

El atractivísim dissabte ens deixaria bon sabor de boca des del xiulet inicial amb Siesta!, que van amenitzar a tuti plen com a bon previ als angloenergitzants Reverend and The Makers. L'anècdota climatològica de la jornada va succeir al finalitzar de La M.O.D.A., uns minuts de xàfec estiuenc boig amb el que més d'un va aprofitar sense prejudicis per refrescar-se.

Hinds, que mentre donaven els últims retocs es van marcar un previ amb fil de fons motivatoria a càrrec de She lost control de Joy Division van subratllar el seu anglopop rockejat femení i interessant.

fibKaiser Chiefs.JPG

Kaiser Chiefs, amb un entregadíssim frontman des de la primera tonada, sobreposant-se als problemes del micro malbaratant actitud, urpas, agilitat, voluntat i fins i tot putoamisme, va ser del milloret de tot el festival, sens dubte. Unes ràfegues divertidíssimes, plenes de cançonzaças i amb tots els ingredients d'una banda de la zona Champions que va deixar amb la temperatura adequada un recinte que albergaria a la millor i més influent banda espanyola d'ahir, avui i sempre. Los Planetas, que amb un setlist alimentat sobretot pels seus 2 últims llargs, van surfear amb el acabat de fer himne El duendecillo verde, tocat en elegant versió teaser. El gran moment de la tercera etapa del FIB va anar èpic a càrrec de Gaizka Mendieta, que per la gloriosa Un bon dia s'uniria al sistema cósmicplanetari titularíssim a lloms de la Gibson de Banin. L'elecció i execució de De viaje pel tancament va ser senzillament màgica. Cum laude de noise, shoegaze, psicodèlia (profunda), misticisme, melodies pop indestructibles i tota la passió i èxtasi dels mítics anys 90, en definitiva, els de Granada són actiu històric envellit de tan excels i magne esdeveniment melomaníac des de la collita de agost del 95 que no paren de guanyar adeptes i consolidar-nos als ja guanyats des de fa anys i anys.

El brutal tríptic sobre l'escenari més gran el clausuraria Blur, fidels al seu eficaç pop-rock orgullosament british malgrat pecar d'un clarament millorable tracklist ressuscitat cap a les 2 i 7 minuts de la matinada amb Song 2, que va desencadenar bogeries filonoranteras per botar i esgargamellar- . A més es van permetre un bis.

Per a l'última tardanitmadrugada The Riptide Movement va poder valer més que de sobres per a acudir a Public Enemy, de posada en escena golpejant i sublimada de força gairebé militar. El plat fort patri de l'últim dia va ser per a la banda madrilenya de pop alternatiu més demanda dels últims temps i que segueix respectant els recintes que li posin per davant. Vetusta Morla, amb una altra execució impol·luta com de costum van timonejar vaques sagrades de La deriva sense oblidar els hits que ja els han fet eterns. Especialment destacable la versió de Valiente, que va descarrilar apoteòsica i que hagués estat insuperable com a final. Per al bis Los días raros, increschenteada fins al orgasme. (Una veritable pena cronogramática coincidir amb els també de la capital Celica XX, bona gent i grans músics que de ben segur es van deixar portar per les seves pujades per implementar les seves jugosonas atmosferes procríptiques).

fibVetusta Morla.JPG

Tornant al gruix anglo es van defensar sense problemes Crocodiles i FFS (Franz Ferdinand & Sparks). No deixar de nomenar a Portishead, sobretot per una actuació plana i avorrida que fins i tot va defraudar els seus seguidors. Tot el contrari que The Cribs, fantabulos anglopower pop dolç i contundent que recorda els Nada Surf més canyeros, un descobriment meravellós i recomendabilísim.

Una altra demostració de força la va deixar anar Bastille, que a més de la seva pròpia collita també va acabar tirant de versions.

Per als últims cops de cua Mo, precedits d'una insuportable incidència tècnica no van estar gens malament (donaria temps a tornar per comprovar-ho). Novedades Carminha finiquitarían la conjuntura amb contangioses energies bonrrotllistes per donar els acords finals gràcies a la immediatesa i adherència del seu sensacional bizarrisme cañí prorural. Uns gallecs maquíssims on els hagi capaços de fer ballar al més tímid.

Esdeveniment: Festival Internacional de Benicassim

Promotor: Maraworld

Dates: Del dijous 16 al diumenge 19 juliol 2015

Galeria: 
¡Compártelo!