Campió de la senzillesa | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Campió de la senzillesa

Vivim envoltats de bandes que es prenen molt seriosament a ells mateixos i ho impregnen tot d'una transcendència que causa hilaritat després contrapesar-ho amb l'autèntica vàlua de la seva proposta, així que és molt d'agrair que hi hagi artistes com Joan Colomo; un campió de la complicitat amb el públic, de l'espontaneïtat a l'escenari, en definitiva d'aquesta senzillesa que arrenca somriures francs de benestar entre la gent.

Tot això no serviria de res si no vingués acompanyat d'un cançoner sòlid, però no és el cas del cantautor vallesà, un músic inquiet que disc a disc (ja en van quatre) ha anat polint la seva personal fórmula de pop-rock eclèctic, fins al punt que ha deixat de ser el "secret més ben guardat" de l'escena barcelonina i ha passat a un estadi superior.

Ho vam poder comprovar novament en el desembarcament de la gira de La fília i la fòbia (Bcore disc 2014) a la sala gran de l'Apolo, en què hi va haver una generosa entrada. Després de la breu actuació de Germà aire i la seva música expansiva va aparèixer el de Sant Celoni sol a l'escenari amb samarreta blanca i texans, donant un d'aquests discursos còmics en què atropelladament repartia agraïments i reconeixia la il·lusió que li feia de poder estar en un escenari davant de tant públic.

Seguidament va arrencar amb les delicades notes de “A tus pies” i la banda es va unir amb la castanya elèctrica que és “Reses sociales”. Des d'aquí fins a “El abismo de uno mismo” (del seu primer treball) van desfilar una vintena de cançons on n’hi va haver per a tots els gustos i colors i ni tan sols alguns petits problemes tècnics a la bateria pel mig van refredar l'ambient gràcies a la retòrica de Colomo.

Van fer acte de presència tots els seus discos: de La fília i la fòbia ressaltar “Els amigos", "Els problemes creixen", la joia melòdica que és "Dona negra", les rítmiques tallants de "El nuevo orden cósmico" i “Hazme reír" dels dos volums de Producto interior bruto (Bcore 2011-2012) van destacar "El xipré", "Hort mort “ i la molt corejada "Màgic". Tampoc es va oblidar de Contra todo pronostico (Bcore 2009) del qual va rescatar, potser el millor moment de la nit, l'íntima bellesa de “L'ocell“.

En definitiva, un altre bon concert d'un músic que tot i la seva joventut compta amb una gran carrera a la seva esquena i això es nota a l'escenari. Veient la seva progressió segur que el millor està encara per arribar.

Texto: Nelson Bonastre

Fotografía: Maria Mateu

¡Compártelo!