Animals de directe | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Animals de directe

El Columpio Asesino va presentar a Nocturama el seu més recent àlbum, Ballenas Muertasen San Sebastián. No va faltar l'energia i la contundència que sempre mostren en els seus directes.

El Columpio Asesino va inundar el Centre d'Art Contemporani amb el seu so fosc i contundent, carregat de matisos i demostrant, una vegada més, que el seu lloc natural és el directe. Nocturama acollia la presentació del darrer àlbum del grup navarrès, Ballenas Muertasen San Sebastián, que van repassar de forma íntegra a la primera meitat del concert.

Es tracta d'un disc continuista respecte a l'anterior Diamantes i es caracteritza per un ús del ritme molt més present, al costat de les lletres sempre críptiques del grup. En directe les cançons adquireixen una potència molt major al registrat en el disc, guanyant molt més sentit i convencent a tots els presents.

Cançons com Ballenas Muertasen San Sebastián o A la espalda del mar van impactar gràcies a Cristina Martínez, que va captar tota l'atenció gràcies a un lliurament absolut amb el públic. La manera en què Álvaro Arizaleta canta a la vegada que dirigeix ​​des de la bateria el ritme sempre impressiona, així com la solvència de la resta d'integrants.

Quan va sonar Toro, himne que recicla els elements que sempre ha tingut El Columpio Asesino per fer-los més digeribles i eficaços, es va desencadenar la bogeria entre el públic. De Diamantesva sonar també la cançó que dóna nom al disc així com la creixent emoció que desprèn Perlas. Sens dubte, El Columpio Asesino no són el mateix grup després Toro. Es va poder apreciar en les cançons més recents pel que fa als pocs rescats dels seus primers discos. Tot i que van marginar la seva obra mestra, La Gallina, sí van sonar clàssics com Anem, Edad legal, Your man is dead o Floto.

Aquestes cançons van deixar clar que el grup ha canviat gairebé completament la seva manera de fer cançons. Si en els seus últims discos han acabat polint el seu so fins a fer-ho molt sofisticat, els primers treballs eren molt més agressius, sense una fórmula fixa i deixant fluir l'energia que encara mantenen en els seus directes.

Després de la força mostrada pels navarresos, la nit continuava amb un aftershow. A diferència dels tradicionals teloners, Nocturama inclou en la seva programació concerts posteriors al dels protagonistes de cada nit. En un format més reduït i en un escenari improvisat sobre la gespa dels jardins del Centre d'Art Contemporani, la proposta aposta per fer ballar més que per "veure" el concert. Com una sessió de dj, però amb música en directe, Proyecto Datura, liderat per Miguel Rivera, va funcionar molt bé amb aquest concepte, ja que recupera temes dels 80 en format power trio. La nit va acabar ballant cançons tan conegudes com La bola de cristal, Escuela de Calor o Malos tiempos para la lírica.

Traducció Maria Mateu

¡Compártelo!