Amor, no-amor i altres històries vàries | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Amor, no-amor i altres històries vàries

Jornada de reflexió per aturar-se un moment i seure a escoltar. Las Buenas Noches van aportar varietat i riquesa instrumental en una de les penúltimes nits del Nocturama 2. El centre de taula el van conformar els extractes del seu últim disc fora de les fornades, Hoy ya es Mañana. Amb un títol tan suggerent, i ja asseguts a la calor de la foguera, la tònica de l'agrupació sevillana no va ser altra que la d'un folk destil·lat d'influències orientals, mediterrànies i llatines, potser amb aquesta última més accentuada que mai.

Relats curts i domèstics, aventures de mig oest barrejats amb les preocupacions i l'insomni del ciutadà mitjà van calar amb les seves lletres no exemptes d'una lírica particular. Encara que sens dubte, el realment cridaner i l'espectacle que les Bones Nits ofereix de bona gana, gira entorn de la desfilada recursiu i instrumental que alternava a l'escenari: des dels inexcusables banjos i contrabaix, passant per bazoukis grecs, ukeleles fins a altres i nombroses cordes que en conjunt van oferir un entorn acústic esquitxat de platerets de relaxada intensitat.

Mentre brillen les brases i sense allunyar-nos molt per les regions circumdants, la pausa des d'unes inicials Buenas Noches es va allargar excepcionalment per agrupar la gent com mosquits (públic i vianants) al voltant de llums elèctrics (la barra del bar). Per afegir llenya al foc i sense renunciar a la lírica ia aportada pels sevillans, Julio de la Rosa i la seva banda ens van regalar una intro dels versos entonats del vestit acompanyat d'un tamís de guitarres i un rumor afavorit per les dobles percussions de Javier Couceiro (percussió variada) i Jorge Fuertes (bateria). Assentat en una arquitectura pop però amb una riquesa vocal a la qual s'incorporen tots els membres de la banda.

Especialment amb el toc femení de Neus Lázaro, afegit que escenifica la temàtica de l'últim disc de Julio Pequeños trastornos sin importancia: joc a doble veu que s'alterna per explicar històries de dany, obsessió, reconciliació, domini (un cinturó esgrimit per Neus ens fer a la idea del feixuc i flagelante que es pot tornar una relació amorosa). D'obsessions, càrregues emocionals i en definitiva, tota una Glorieta de trampes amb què es guanyava la presentació del nou disc. Dues o tres cançons per a un Julio de la Rosa Gegant ("Sóc un mite, sóc muntanya, sóc la veu que t'acompanya entre la gent que amenaça el nostre amor"), totes elles d'entrada amb un ritme que encara que marcat per les veus, no deixa d'oferir pauses, canvis de tempo i redoblament de baquetes i de dits a les sis cordes, saludables sobresalts que arrisquen cap a una estètica liquada en i cap al rock.

Estètica que va aconseguir el seu auge amb la ja clàssica Sexy Sexy Sexy i ja melòdicament parlant amb Colecciono sabotajes amb una tornada enganxosa que va afegir aquesta nota d'intensitat per part del públic unint-se al joc de cors. Un descans per afinar i llançar un inevitable comentari sobre el temps, encara que deixant escapar la nota mordaç: "fa una temperatura que no és normal, que fa que elles pateixin (les guitarres)".

En ordre d'aparició, arribava el moment per explicar la tradicional història per no dormir. Una ténebre línia de baix donava peu a un Kill the mosquit, interludi imprescindible en els directes del de Jerez i vital com la quarta pota d'una taula. Ens deixem de suors nocturns i continuem amb una història de sexe precipitat i itinerant com els entremesos, en aquest cas entre setmana amb la seva línia de ukelele. Una havalinesca Per què no follaís? va afegir la penúltima provocació per marxar lleugers, cervesa en mà i tornar a petició d'un públic que no anava ni en somni, a creure la gràcia. El fermall final va quedar segellat amb una volta per treure La fera dins, posar els punts sobre les is i aclarir patologies amb Malediccions Comuns. Per a tots va quedar confirmada l'assistència d'aquestes línies de tornades irreverents i malament (o bé) sonants que conformen l'altre component de Julio de la Rosa. "I si cou, que et fotin".

Traducció Maria Mateu

¡Compártelo!