Ja fa temps que Interpol es recreen en el seu propi estil, i en aquest cinquè disc ho tornen a fer. A El Pintor rebaixen el nivell de densitat d’Interpol (Matador 2010), així que agradarà als seus seguidors de sempre i, perquè no dir-ho, seguirà sense fer-ho als seus detractors. P. Banks i els seus (ha abandonat el baixista Carlos Dengler) han aconseguit arribar a una digna maduresa en que, si bé no constaràn mai com a referents del segle XXI, es mantenen de peu facturant bons discs, que és més del que poden dir altres formacions que van començar, com élls, a principis del nou mil·leni.
L’èpica de My blue supreme, les característiques ràfegues de guitarra a All the rage back home, els ritmes monolítics d’Anywhere i Ancient Ways, la gran tornada d’Everything is wrong, o els aires tant a The Church de Tidal Wave; bons arguments per continuar endavant una sòlida carrera.