Marc Ràmia, Militants de la vida | Revista independiente de música

Revista de música independiente en:

Más poplacara:

Marc Ràmia, Militants de la vida

Militants de la vida és el segon disc d'estudi del cantautor mataroní (Barcelona) Marc Ràmia. Aquest nou treball vol ser un pas endavant en la carrera del jove músic. A través dels 10 temes on el folk de la cançó d'autor es fusiona amb el pop-rock, Marc Ràmia vol reivindicar la necessitat d'implicar-se en tot allò que val la pena des de les lluites col·lectives fins als aspectes més intrínsecs de la pròpia intimitat.

Llegim a la teva biografia que ja des de ben jovenet que toques la guitarra i composes cançons. Què és el que et va cridar l’atenció de la música i et va acabar atrapant?

Crec que la capacitat que té la música de transmetre coses que no es poden transmetre d’una altra manera. D’adolescent vaig començar a rascar acords i a escriure i vaig entendre que podia explicar coses i des d’aleshores no he deixat de fer-ho.

“Militants de la vida”, és el teu segon treball discogràfic. Que a més ha estat finançat gràcies a un Verkami. Com va anar l’experiència de què tots els seguidors es bolquessin en el teu projecte?

Tenir més de 120 mecenes és una responsabilitat molt gran i si a més aconsegueixes més de 6.000€ la pressió és enorme. Finançar projectes a partir de micromecenatge és molt xulo i acosta a qualsevol la possibilitat de realitzar somnis. Només per això ja val la pena fer-ho i dedicar esforç per aconseguir l’objectiu econòmic; el més complicat és superar la barrera de familiars, amics i coneguts.

Aquest fet suposo que fa que la gent es senti el disc una mica més seu, això com et fa sentir a tu?

Ells i elles en són els propietaris certament. A mi em fa sentir la pressió que no puc decebre’ls, ja que ells han confiat en tu. Però també sé que ho han estimat una mica i veure’ls somriure amb el disc a les mans és un gran regal.

Quines són les temàtiques mes habituals que trobem en les teves cançons?

Jo parlo d’amor i lluita. D’allò íntim i també de la part col·lectiva. D’aquelles petites batalles que tenim dia a dia, sols o acompanyats i que al capvespre necessitem compartir i trobar algú en qui recolzar-nos per poder seguir endavant.

Em costa dissociar aquests dos termes. Crec que en els dies que corren en què paraules com competitivitat, resiliència o productivitat governen els nostres dies, estimar és la forma de revolució més simple que tenim a l’abast.

Perquè a nivell personal, t’has vinculat molt en l’activisme social? Això queda palès en al teva música?

Jo crec que sí. Intento deixar palès que em preocupa el que m’envolta. Des del meu petit racó de món, és obvi, però intento incidir en aquells aspectes en que crec que com a societat podem ser millors.

Em preocupa el feminisme o les noves masculinitats, les cures o com ens cuidem uns i altres, les desigualtats socials, i també les relacions sentimentals.

 

02MarcRamia_poplacara.JPG
 

Quines influències musicals trobem en la teva música?

Em costa molt respondre aquesta pregunta, ja que escolto molta música diferent. El meu gran referent és Ismael Serrano i d’altres cantautors com Ovidi Montllor, Lluís Llach, Mikel Laboa o Sílvia Rodríguez. El que és evident és que aquest nou disc tot i no deixar de ser folc li hem volgut donar un toc més de pop-rock.

“Militants de la vida”, sona a optimisme, malgrat el temps que corren?

Clar! Perquè jo no sé viure d’una altra manera. Necessito mossegar la vida i necessito cantar aquestes coses. Militants de la vida tot i ser un crit a no defallir en les lluites que tenim com a col·lectius o societat també és un crit a aferrar-nos a allò que ens fa bategar i ens fa brillar els ulls.

Com ha estat el procés de gravació del disc, a diferència de l’anterior? Hi hagut un bon grapat de col·laboradors...

Fer un disc és una feina duríssima. La veritat volíem tenir-lo abans però sort que l’hem reposat una mica més, perquè crec que el resultat val molt la pena. Vaig confiar en Joan Barranca per la producció i vam gravar al seu estudi Gravitymusic.tv. La veritat, hi ha punt de cansament, moltes hores de gravació i s’arriba a fer pesat, però és un procés molt maco.

A diferència de A la vora del Malpàs (l’anterior disc) els arranjaments són més potents i les cançons han crescut molt. Tots els músics que hi han col·laborat han donat més del que se’ls demanava i s’ha d’agrair molt. Crec que hi ha molts músics que treballen molt intensament i s’ha de valorar molt aquesta feina que fan.

També observem que has volgut cuidar molt la part gràfica....

Si ja estic orgullosíssim amb la part musical, la part del disseny és per treure’s el barret. La Carla Aledo (disseny) i la Clara Federico han fet un treball molt delicat i li han donat un valor afegit al disc. Crec que val molt la pena tenir-lo físicament.

Un del temes, Valor, és de l’escriptor italià Erri de Luca, com ha estat el procés d’adaptació musical?

Sempre havia volgut adaptar un poema i mai ho havia aconseguit. Quan em va arribar a mans aquest, gràcies a una adaptació del David Fernández, em va captivar i vaig decidir que el faria cançó. Vaig intentar donar-li sobrietat però un punt de duresa per reivindicar les coses simples que reivindica el poeta.

Plans de futur?

Fer molts concerts, seguir tocant. Espero que el disc em doni l’oportunitat de conèixer molts llocs i molta gent. Tenim a la cuina el videoclip d’una de les cançons del disc…

¡Compártelo!