Dani Usero, Ukelele & Beatles | Revista independiente de música

Revista de música independiente en:

Más poplacara:

Dani Usero, Ukelele & Beatles

L’ukelele o ukulele, un instrument encara una mica desconegut o que veiem més com una joguina o com un complement. Doncs no, i ens ho demostra Dani Usero, amb el seu EP de debut, on ens presenta 6 temes versionats dels Beatles, enregistrats únicament amb aquest instrument i piano. Una proposta diferent i original, sempre s’agraeix. Us animem a descobrir el talent d’Usero i l’ukelele, per suposat. El proper 25 de maig presenta oficialment Ukelele & Beatles, ens avancem amb una entrevista amb el músic barceloní.

“Ukelele & Beatles”, ja només amb el títol del teu treball ens deixes inquietants de saber que hi trobarem...

Ukelele & Beatles no és sinó una síntesi per mostrar els dos mons que giren al voltant d'aquest disc i del meu durant tot aquest període de gestació. Molts m'han dit en to bromista que no m'hi he trencat gaire les banyes amb el títol (riu). Vaig estar una bona temporada pensant un bon nom pel disc dins de la "jerga ukelera" que se sol emprar: Ukeleando los Beatles, Beatles a la ukelera, Ukubeatles... Davant tot aquest rebombori, vaig adonar-me'n que en la simplicitat és on trobaria l'equilibri per mostrar la definició del disc, així que vaig decidir continuar per aquest camí.

Ens parles en la teva presentació directament de passió per l’ukelele... Que té aquest instrument que et té tant captivat?

La seva simplicitat en tots els aspectes. La mida, el so, la facilitat d'aprenentatge... Ja quan el vaig descobrir per casualitat, em va deixar meravellat el seu so, però més gran va ser la meva sorpresa en la facilitat que oferia. Vaig trigar només 3 dies a adaptar i assimilar els nous acords que ja tenia apresos de tots els anys de conservatori de la guitarra cap a l'ukulele. Al cap d'un temps després, quan vaig començar a tindre els primers alumnes, me n'adonava de la facilitat d'aprenentatge que aquests mostraven en comparació amb els que havia tingut a guitarra: menys cordes, acords més simples, millor ergonomia per l'amplada... En definitiva, veia tota una oportunitat d'iniciació a la música per tothom que volgués aprendre però tingués dificultats per arribar per altres instruments. No faig més que repetir tres paraules: simplicitat, aprenentatge i facilitat.

Ens parles d’estereotips davant aquest instrument, perquè creus que és així?

Els estereotips es basen en una imatge associada que té la persona o grup de persones. En el cas de l'ukulele, els estereotips més comuns són per exemple la falta de visió com a instrument propi i més com a una joguina, les illes de Hawaii, el clàssic hawaiinès o polinesi super gras tocant l'ukulele al costat de la platja, etc.

Cal veure que encara moltes d'aquestes imatges siguin certes, l'ukulele ha demostrat trencar barreres arribant a tot el món i essent tocat per qualsevol estil musical, amb una gran quantitat de virtuosos de moltíssimes nacionalitats. Vull trencat l'estereotip que gira dins l'ukulele.

A part de presentar pròpiament i com a tal aquest disc, també ets un fervent defensor de l’instrument, com ja hem comentat i per exemple el 20 de maig participes en una activitat on inclou una taller d’ukelele (instrument inclòs) i un concert teu i finalment una jam sesion d’ukelele... Com a mínim diferent si que és la proposta?

La idea principal inicialment era poder fer una presentació del meu disc aquí a Barcelona. No obstant això, sempre m'ha agradat molt impartir classes de música, i ja havia fet diversos tallers d'ukulele a associacions. M'apassiona ensenyar i donar a conèixer l'ukulele, i em vaig plantejar de fer quelcom.

Perquè no fos només fer una simple classe d'introducció a l'ukulele i fer una proposta original, vaig fer una col·laboració amb Ukeshop Barcelona, una tenda d'ukuleles per oferir un pack complet d'ukulele amb la seva funda. La idea és que l'alumne arribi a la classe, tingui el seu ukulele preparat, i després de fer la classe, se l'emporti directament cap a casa seva per a començar la seva aventura musical. Ja només quan va sortir la idea, em va encantar.

daniUsero2_poplacara.jpg

¿En altres països és més conegut l’ukelele? I aquí a casa nostra com està l’estat vital d’aquest instrument?

Com a lloc d'origen, Hawaii és el lloc per excel·lència de l'ukulele, amb una forta presència també als Estats Units. A Europa, la febre de l'ukulele és creixent a segons quins països, encara que hi ha d'altres com Regne Unit per exemple, on la seva presencia ha sigut una tradició des de fa dècades. Precisament aquest mes de maig celebren el GNUF, un festival internacional d'ukulele on arriben artistes i virtuosos de l'ukulele d'arreu del món. Un súper espectacle per veure.

L'ukulele a Catalunya i en general al territori espanyol, ha tingut un creixement espectacular els últims anys: cada dia que passa, va guanyant més adeptes, creant-se clubs i associacions d'ukulele a moltes ciutats espanyoles com a Pamplona, Madrid, València, Saragossa, Alacant, Barcelona, etc.

De fet, ja s'han fet diversos festivals d'ukulele, com per exemple a Alacant i a Barcelona, amb repercussió internacional i ukeletistes de tota Europa.

Encara queda molt treball i difusió per fer, però estic molt content de com vaig veient cada dia cares noves que entren dins el món de la música a través d'aquest petit.

Quines influències musicals trobem en la teva música? A part dels Beatles, entenem, ja que els hi has dedicat el teu EP de debut?

A més dels Beatles en aquest disc, una de les influències més directes en la meva forma de veure i tocar l'ukulele és l'ukeleletista Jake Shimabukuro. Aquest artista originari de Hawaii, és considerat un dels majors virtuosos de l'ukulele arreu del món, amb uns arranjaments espectaculars i una expressió corporal a l'escenari que deixa amb la boca oberta. Ja des de el moment que el vaig descobrir amb la seva adaptació a l'ukulele de Bohemian Rhapsody, aquest músic té una presència constant a la meva música.

A més, de Shimabukuro, un altre ukeleletista d'origen canadenc és James Hill. Super amant de la música folklòrica, m'encanta d'aquest home la capacitat d'exploració que fa de l'ukulele, amb tècniques totalment innovadores i una tècnica i coneixement exhaustiu del seu instrument.

Últimament em trobo ficant el nas a la cultura brasilera i portuguesa, i segueixo molt a un ukeleletista que està guanyant bastant de renom amb el nom de João Tostes.

Com creus que arribarà a la gent aquesta proposta tant peculiar com és “Ukelele & Beatles”? O com t’agradaria que hi arribés?

Hi haurà reaccions de tot tipus, m'imagino. Hi haurà gent que li agradi la proposta, gent que consideri que potser està massa explotat tot el món Beatles. Jo només responc a una percepció meva: sempre que he tocat o arranjat els seus temes, he tingut la percepció que l'ukulele i els Beatles combinaven d'una manera increïble. Com si un es nodrís de l'altre.

M'agradaria que arribés d'una manera espontània i natural, que quan obrissis el disc, fos com un raig de llum que t'escalfés la galta, i el so com una brisa que t'acarona i et treu un somriure sense adonar-te'n.

“Ukelele & Beatles” no és un disc que es pugui escoltar de qualsevol manera, com ens aconselles que l’escoltem?

Quan vaig començar a fer les primeres escoltades del mastering, agafava i amb uns auriculars, em relaxava a la butaca o al sofà per poder captar tot detall. Em va agradar tant la sensació cada vegada que ho feia, que al mateix disc he acabat posant "instruccions" per a gaudir i poder fer sentir a la gent les mateixes sensacions que jo.

A l'ésser majoritàriament música instrumental, és increïble a on et pots transportar només amb la imaginació. He acabat aterrant a una platja de Hawaii i tot (riu).

Com ha estat el procés de gravació?

La gravació als estudis la veritat que va ser bastant ràpida, perquè vam gravar en només 3 dies. Per recomanació del productor Pol Oñate, vam anar a Bucbonera Records, un estudi de Caldes de Montbui (Barcelona) portat per Tomàs Robisco, el qual em va encantar per la seva fluïdesa a l'hora de treballar i aprofitar el temps, a més del seu bon caràcter bromista. A més del Tomàs, vaig poder comptar amb Jordi Nunys com a enginyer de so i de mescles i amb la fantàstica col·laboració dels músics Vic Mirallas i Mà Curbelo.

Però, a més, a part de músic també tens una faceta d’actor i fins i tot... en el ball? Com es compagina tot plegat i com influencia una cosa amb l’altre?

La música ha sigut la passió que més he aprofundit i professionalitzat, però això només és una petita gota a l'oceà de tot el que m'agradaria estudiar i fer.

Ja com a actor vaig començar farà uns 4 anys amb l'oportunitat del director granollerí Joanfrank Charansonnet al seu laboratori d'actors i amb un llargmetratge que hem estrenat per fi aquest mes de maig a 11 sales catalanes. He pogut anar creixent de la mà d'amics i contactes des de llavors, amb diferents treballs que ens han portat a guanyar diferents premis a festivals internacionals. M'agradaria molt en el futur poder estudiar la carrera i provar sort per Madrid.

El ball és una passió que no fa més que créixer també des de farà quasi 2 anys, quan vaig començar amb Lindy Hop i vaig fer també cursos de Salsa. El Claqué modern és un ball que em té molt encuriosit i també provaré quan tingui més temps per a mi. No es pot fer tot a la vegada!

Projectes de futur…

Continuar millorant i aprenent de l'ukulele per descomptat! M'encantaria també fer classes de veu i treure una mica la meva part de cantant, encara que em queda molt per millorar.

Com a pròxims projectes ja penso a fer una variant més electrònica amb l'ukulele, amb efectes més psicodèlics i una onda més marciana, encara que pot sortir de tot.

I per descomptat, la meva carrera d'actor. Seguir treballant amb nous actors i directors i créixer professionalment dins d'aquest sector.

¡Compártelo!