Un cavaller anomenat Xoel López | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Un cavaller anomenat Xoel López

Un concert de Xoel López és com una xerrada. Una xerrada d'aquestes plaents en què et prens una birra i et poses al dia amb un vell amic. Xoel és així... un músic que demostra de cop que amb les seves lletres, la seva veu i la seva proximitat és capaç de fer que tota una sala acabi rendida als seus peus i que hagi de fer no un, ni dos, sinó fins a tres i quatre bisos.

Que al gallec se l’estima a Granada no és un misteri i ell ho sap. Amb el seu últim concert en el cicle Calidoscopi de la BoogaClub era la tercera vegada que baixava a la ciutat amb el seu disc Atlàntic i, encara que no va arribar al ple a la sala, no li va faltar suport. Per això d'actualitzar els seus fidels, va arrencar amb el seu Buenos Aires (estimat). A la primera part del concert, guitarra en mà, va recordar els seus últims anys a Amèrica Llatina amb Por el Viejo Barrio, Desafinando Amor (versió argentina) sense oblidar cançons més vitals com Caballero o Joven Poeta.

Quan uns i altres ja estaven més ubicats i a punt de demanar la segona cervesa, Xoel va donar la primera sorpresa. "Visc tancat en un cau, per això el meu cabell és més llarg i aquestes coses...". La seva frase no era més que l'avançament d’un dels temes del que serà el seu nou treball creatiu: Patagonia, cançó que va dir que escoltéssim "no amb molta exigència per ser de les primeres". Una tonteria, perquè amb exigència o sense, el tema -amb molt segell Xoel- va agradar i deixa entreveure un treball que ja s'espera amb ganes.

I per fer memòria dels seus últims anys ens va cantar Atlántico, el músic no va voler oblidar el seu temps amb Deluxe i no van faltar imprescindibles com Reconstrucción, Perles ensangonades o de l'exquisida de Vino i espejos. Va ser llavors quan va arribar la segona sorpresa de la nit amb la versió que López va fer de la Canción del Jinete de Paco Ibáñez amb lletra de Federico García Lorca. Una picada d'ullet a la terra del poeta granadí que el públic va agrair amb un sonor i afectuós aplaudiment.

Per a aquest moment Xoel i el seu públic ja eren pràcticament un i quan ja tots pensaven que s'acostava el final, el compositor es va treure de la màniga el tercer as i va delectar al respectable amb una inesperada versió de The Boxer de Simon & Garfunkel amb el qual va donar pas a Tierra i al gran (primer comiat).

Dic primer perquè la gairebé hora i mitja llarga que Xoel López portava a l'escenari semblava saber a poc al públic que no va deixar que s'acomiadés de manera definitiva i que el reclamava sense parar perquè li seguís explicant històries com Gigante o el Hombre de ninguna parte. Xoel, va tornar per explicar-les i cantar-, igual que va fer amb De tierra i arena mojada i amb la joia de Amor valiente amb la qual ja sí que va donar per conclosa (després de diversos intents) una cita que com totes les que es tenen amb un cavaller de la música són, simplement, perfectes.

Maria Mateu

¡Compártelo!