Lo Ramonet, Res no és poc | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Lo Ramonet, Res no és poc

Com diu el refrany, “en el pot petit, hi ha la bona confitura”... Igual que en aquest EP, Lo Ramonet, concentra  el millor de sí mateix en els 5 temes que formen Res. I ja ho diu diuen, també, “que res no és poc”...

Res, és el primer treball de Lo Ramonet. Però Ramon Fernández, ja havia participat en altres treballs d’altres formacions. Això de gravar les teves pròpies cançons, com ha estat el procés de gravació en aquest cas?

Als altres projectes, on he gravat temes propis i versions, sempre havia disposat de més temps. Aquest disc l’hem anat gravant en comptagotes doncs, gairebé sempre, fèiem les sessions un cop havia plegat de la feina. Per sort, el productor (Oriol Casas) sabia com esprémer aquelles estones al màxim. Val a dir que hem anat treballant a distància i abans d’enregistrar les cançons per a mesclar la versió definitiva podia anar practicant amb les referències que em passava.

Els 5 temes que trobem a Res de què ens parlen?

Hi ha una mica de tot; El gran mercader és una descripció i crítica al gran capital, les corporacions, la banca i tot allò que van deixar després d’haver ensarronat a un munt de persones, arriscant la pasta aliena però gaudint-ne els beneficis. Després hi ha altres temes més íntims com mudança que és una cançó d’amor o peus i cap que parla de com visc la relació espai temps de manera personal. Elijo y escojo és una barreja de percepcions íntimes amb un clar posicionament ideològic. Podríem dir que són cançons que van de dins cap a fora i viceversa.

Quin és el motiu per posar com a nom del disc “Res”?

Hi ha un parell de jocs de paraules; sóc un malalt d’aquests tipus de joc. Per un costat són les sigles de “Ramonet Engegant Sol” i per l’altre és el contrari de Ser; que és Res llegit del revés.

Veient el teu currículum veiem que has participat en diverses formacions com Kalhash o Senyor Sequâh. Quina valoració en fas, ara que has arribat finalment a publicar les teves pròpies cançons en un disc?

La resta de projectes i formacions m’han ajudat moltíssim a fer un projecte més personal; l’aposta per la barreja d’instruments naturals i electrònics és clara. Fa uns mesos vaig trucar a l’Oriol i li vaig dir que volia fer un disc on hi convisquessin dues concepcions ben diferenciades.

Amb Kalhash i el Senyor Sequâh hi havia molts temes que havia fet jo; això sí, amb aquest nou projecte hi sóc més present. En les formacions anteriors la feina era molt més compartida, sobretot les tornades i els arranjaments. Tota aquesta gent m’ha ensenyat moltíssim a construir les cançons amb un altre esperit i intenció.

loRamonet_poplacara.jpg

 

I a nivell del panorama musical, des de la teva experiència?

Gairebé sempre i amb gairebé tots els projectes he estat a les clavegueres del panorama musical. La mandra, la poca gràcia a l’hora de vendre el producte i algun altre handicap que se m’escapa han fet que, des de que vaig començar a fer cançons i formar part de grups, sempre hagi estat a la perifèria. Per un altra banda també crec que, les cançons que faig, es mouen fora dels refregits, tornades ultra repetitives i altres maneres de fer que són molt més amables però també és veritat que altres persones o grups produeixen temes poc comercials (en aquest sentit) però arriben a ser molt populars.

Per sort, encara m’ho passo com la canalla investigant, escrivint, reescrivint, tocant, assajant i provant rodes d’acords i melodies que (en alguns casos) acaben sent cançons.

Resumint; crec que el panorama musical és semblant al panorama cultural que és reflex del sistema neoliberal, és a dir, poca gent guanyant molts calés amb allò que fa i la gran majoria que anem fent...

Quines influències musicals trobem en la teva música?

Doncs són molt variades i segur que hi ha influències de cantautors i cantautores d’arreu, també grups més pop, el flamenc i les seves confluències m’han interessat des de fa uns quants anys com de la música llatinoamericana. Com tot, les referències no són sempre les mateixes. És una mena de viatge que va des de els U2 de la meva adolescència, passant pel Silvio Rodríguez fins al Toti Soler.

Lo Ramonet… Algun sobrenom teu que el decideixes convertir en el nom artístic, o...?

Sí, a casa (Sabadell) em deien Ramonet i el Lo és més anecdòtic que una altra cosa.

Quina importància o influència ha tingut el productor del treball, Oriol Casas. Com ha estat el procés de producció de Res?

Moltíssima importància i moltíssima influència. Amb l’Oriol ens coneixem des de fa un munt d’anys i ja havíem coincidit (encara ho fem) amb projectes diferents durant aquest temps. L’amistat, la complicitat i la confiança han estat claus; jo li vaig passar les cançons només amb guitarra i veu, alhora que tenia pensats alguns arranjaments i l’Oriol, que és un músic amb molta intuïció i bon gust va fer la resta. Tenia molt clar que volia apostar per aquesta barreja i gràcies a ell ha estat possible doncs jo sóc encara força ignorant pel que fa a la producció de música electrònica.

Projectes de futur…

Per una banda vull muntar una banda sostenible i duradora, mentre continuo fent cançons per, en uns mesos, poder gravar un altre disc.

¡Compártelo!