Les mil i una cançons de Los Migues | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Les mil i una cançons de Los Migues

La Ola Que Queria Ser Chau és un dels grups underground clau de l'escena Argentina, amb una actitud punk i desentesa, han entregat cançons clau com Ojalá que este verano no nos maten! O Plastic Ono. El seu cantant i compositor té un projecte que no deixa d'oferir cançons i petits himnes d'aquests que atrapen i obsessionen. L’any passat va lliurar HOP! HOP! de forma gratuïta en la seva bandcamp, una nova col·lecció de cançons irresistibles. No va ser l'única cosa que vam poder escoltar de Los Migues, sinó que va venir precedit d'un altre llarg i altres sèries de EPs i singles, tots ells replets de cançons. En aquesta entrevista ens avisa: «Aquest 2015 i els anys següents continuaré de la mateixa manera, ‘fent cançons’, ‘gravant cançons’, ‘cantant cançons’».

El 2014 vas publicar a Bandcamp dos àlbums, dos EPs i altres cançons com demos o versions alternatives. D'on treus tantes cançons?

Més enllà de les ‘cançons’ crec que la música en si està present tot el temps en la meva vida, latent, existint. És un llenguatge, una expressió constant. Fa ja gairebé 10 anys des de que a través de la música, puc expressar o emanar vibracions, energia, moviment… Es va convertir naturalment en una eina, un canal mitjançant el qual em connecto amb tot el que puc.

Acabes de publicar HOP! HOP! Però segur ja tens plans de futur material, Què estàs preparant per 2015?

Durant el transcurs de l'any suposo que continuaré registrant cançons, gravant i eventualment publicant-les en grups a manera de discos o EPs segons quantitat i disposició. Hi ha moltes cançons, sempre, que vull gravar i que estan per aquí donant voltes, en el no-res, però em costa estar al dia amb això, és massa material. M'encantaria poder tenir totes les cançons gravades i un dia despertar-me i estar en zero i dir, bé, vaig a acabar, ara començo… Però és impossible. Segur que pujaré alguns discos aquest any, algun que altre vídeo i suposo que també hi haurà molts tocs en viu en diferents formes i acompanyat per diferents criatures.

Losmigues1.jpg

Tornant a HOP! HOP!, explica'ns sobre aquest nou disc. Què el fa diferent dels anteriors?

El que va passar és que es van agrupar algunes cançons que vaig gravar de forma més lliure i sense pensar en fer un disc o alguna cosa així. Per això és una mica més heterogeni suposo. Tampoc és que tingui una fórmula per crear un disc però de vegades més o menys agrupo algunes cançons i les penso com un tot o alguna cosa similar a això… Llavors ho encaro amb un mínim criteri o concepte (sonor, ideològic) En el cas de HOP! HOP! es va donar tot d'una forma menys organitzada i vaig acabar barrejant material una mica diferent entre si o almenys des de la manera d'encarar l'enregistrament de cadascuna, va ser més individual per a cada cançó i després es van trobar i es van conèixer en el disc. A mi m'agrada com va quedar, me copa.

Algunes cançons semblen esbossos o improvisacions… Com és el teu mètode de treball?

La veritat és que si, alguns són esbossos, pot ser. Simplement gravo quan tinc ganes, quan tinc una cançó i ganes de gravar-la llavors em poso a fer-ho. Alguns enregistraments són més espontanis i a uns altres els dedico una mica més de temps. De qualsevol manera tot ho gravo a casa amb un micròfon de plàstic rosa i una guitarra. M'agrada aquest so, amb els anys el vaig anar polint el poc que vaig poder i trobant-li un color piola o que almenys a mi em simpatitza. De totes maneres, tinc pensat aviat gravar algunes cançons a un altre lloc o d'una altra forma, per canviar, perquè està bé també jugar, canviar i provar.

Losmigues2.jpg

A la tevadiscografia hi ha dos estils de cançons molt marcades. Aquelles més punks, furioses i directes, com Toda Tu Familia, per exemple, i un altre vessant molt més calmat amb cançons com la increïble Sos Vos. Estàs d'acord amb aquesta divisió? 

Estic d'acord encara que en veritat no és una divisió conscient o determinada, depèn de l'emoció o l'energia del moment en el qual cada cançó sorgeix que és el ‘mòbil’ mitjançant el qual la cançó viatja. 

Les teves lletres es mouen entre el nihilisme i un to romàntic. En què t'inspires?

Potser sigui o cregui ser una mica nihilista i una mica romàntic. M'agrada molt jugar amb certes actituds o simbologies lligades a la interpretació o al gènere de la cançó, de vegades fins a ser purament romàntica. Al no escriure lletres de cançons, tot el que dic surt bastant sol, em poso a tocar la guitarra i vaig creant en paral·lel la melodia i la lletra i així va prenent forma. És un bonic exercici perquè deixo que flueixi i m'escolto a mi mateix, així aprenc i descobreixo coses noves. No hi ha res puntual que em serveixi d'inspiració. Quan sento alguna cosa dins que dóna voltes, potser és el moment d'agafar la guitarra (que és l'instrument amb el qual em sento més còmode per ‘crear’) i a veure que passa.

En els disc No EstáMuertoQuienMenea o HOP! HOP has optat per incloure sons molt diversos com sintetitzadors o efectes estranys en les guitarres. Com decideixes aquest tipus d'instrumentació que marca la diferència?

Des de sempre vaig treballar les cançons d'aquesta forma, gravant guitarres i veus reals, però que després edito amb l’ordinador posant-lis efectes. També utilitzo ritmes programats, els baixos són la mateixa guitarra criolla tocada com un baix i pitxeada cap avall. No tinc un sintetitzador i possiblement mai el tingui, de vegades utilitzo algun que altre teclat que algun amic o amiga em deixa. I bé, des de que vaig començar a gravar fins ara, he utilitzatdiferents elements sonors, segons el cas, encara que el que predomina són les guitarres i les veus. Tot va sorgint bastant natural, segons la cançó vaig provant i decidint arranjaments, sons, textures i formes.

Losmigues3.jpg

També has fet bastantes versions o, millor dit, apropiacions amb un estil molt Los Migues de gent tan diferent com Nirvana (Una Pena) o SydBarrett (Bombones i Pan de Uva). Com elegeixes les versions que fas?

Això també es dóna d'una forma o una altra. En el cas de Bombones y Pan de Uvatenia un llibretque em van deixar sobre la primera etapa de Pink Floyd i a les últimes pàgines apareixien algunes cançons de Syd traduïdes a un espanyol una mica estrany. Quan vaig llegir la de Bombones em va encantar, vaig sentir alguna cosa especial de seguida, llavors em vaig posar a tocar la guitarra i cantar damunt amb aquesta lletra, adaptant paraules i algunes frases perquè estaven escrites de formes que per aquí no quallaven o no m'agradaven. I bé, la cançó la vaig fer jo, és una cançó nova sobre la lletra de Syd una mica modificada però és la lletra de Syd al cap i a la fi. 

La de Una Pena simplement vaig utilitzar les veus finals de On a Plain de Nirvana, que és Kurt fent una harmonia vocal, ho vaig convertir en loop i em vaig posar a tocar dos acords també com un loop sobre això i cantar el que se'm venia a la ment. Després per a la tornada vaig utilitzar les frases de la tornada de On a Plain i ho vaig cantar en espanyol. Alguns creuen que sóc tan idiota per confondre “On a Plain” amb “On a Pain” i a sobre pensar que crec que “On a Pain” significa “Una Pena” però és tot un joc de paraules i una cosa meva deresignificar. M'agrada jugar amb l'ordre de les coses, reciclar paraules, no sé… d'això es tracta una mica tot no? De jugar, ser lliure i expressar-se, està tot a la nostra disposició perquè creiem nous significats i universos constantment.

Formes part de La Ola que Queria Ser Chau, un grup més tradicional que Los Migues, el teu projecte personal. Algunes de les cançons de La Ola ja han estat abans temes de Los Migues. Significa això que el teu projecte personal és un camp de proves? 

No necessàriament. Qui el vulgui interpretar així està en el seu dret. Originalment La Ola va començar com un projecte personal, en els ja 6 anys que porta, van passar molts integrants. Crec que en algun punt La Olaés un grup més concret. Totes són cançons meves, el tema és que Los Migues sóc jo en el sentit que faig el que vull, quan vull, on vull i com vull. En La Ola depenem del temps de tots per assajar, per gravar, per tocar, per avançar, etc. Llavors es fa més complicat perquè jo estic constantment component o amb idees i ganes de tocar i treure fora en temps real el que vaig fent o sentint. Amb La Ola els processos s'estiren molt més. Jo agafo i gravo a casa meva quan vull i si vull ho publico o no. Abans passava molt això de que moltes cançons de La Ola ja tenien registre previ en versió Los Migues en algun disc dels  tants que vaig estar pujant en els últims 5 anys. De fet en el proper disc de La Olapassarà alguna cosa així amb algunes cançons, però suposo que serà l'última vegada perquè des de fa temps que estic encarant això d'una altra forma perquè no succeeixi més. En definitiva, igual tot això no m'importa massa, són cançons que surten de dintre meu i està be que existeixin de la manera que sigui, els noms són només noms, l'important és que l'energia es mogui, viatgi i es transformi en alguna cosa, no?

Losmigues4.jpg

Com us decidiu per aquestes cançons de Los Migues que heu utilitzat en La Ola?

Simplement algunes m'agraden més que unes altres i em fan venir ganes de tocar-la en format banda sonant a ple amb bateria, baix, guitarres o quan sorgeix la cançó la imagino o la sento així, amb projecció per ser arreglada i executada per un grup. Ara directament quan succeeix això les guardo i les porto als assajos directament, sense fer maqueta a casa per treballar-la directe amb els nois de La Ola. Abans primer gravava un esbós i llavors aquí es començava a generar i acumular material. Ara prioritzo aquesta idea i està bé.

Quins plans hi ha per La Ola? Traureu alguna cosa en els propers mesos?

Estem acabant de gravar el proper LP molt tranquils. Crec que en un parell de mesos estarà acabat o això esperem. D'altra banda, anirem a tocar per primera vegada a Paraguai, tornem a Misiones, Còrdova i tenim ganes de conèixer més llocs, tant a Argentina com a altres indrets del món.

¡Compártelo!