L'electrònica emotiva de WIFE | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

L'electrònica emotiva de WIFE

James Kelly s'amaga darrera de l'àlies de WIFE, un projecte d’electrònicaque es mou entre sons industrials i persegueix el pop. Es tracta d'un gir rotund en la trajectòria mantinguda per Kelly, abans líder del grup irlandès Altar of Plagues, banda de black metall que es va separar en el 2013. Abans d'això Kelly ja havia editat la carta de presentació de WIFE en el segell Left_Blank.

Les primeres cançons van arribar en format curt, Stoic (Left_Blank, 2012), va servir per presentar un projecte molt personal que beu del downtempo i del protagonisme de la mateixa veu de Kelly. En un primer moment podria enquadrar-se en aquesta onada de trobadors electrònics que segueixen les petjades de l'èxit comercial de James Blake. No obstant això, les cançons de WIFE segueixen un camí particular gràcies a la recerca de sons que va molt més enllà de la veu filtrada, els arranjaments electrònics i l'ús de sintetitzadors.

Poc després de l'edició de Stoic, el segell Tri Angle, especialitzat en editar propostes inclassificables, anunciava que editaria el llarga durada de Kelly. No sorprèn la inclusió de WIFE a la plantilla del segell que dirigeix ​​Robin Carolan. De fet, el responsable del projecte The Haxan Cloak que també forma part de Tri Angle, Bobby Krlic, ha col·laborat de manera directa en la producció de What 's Between (Tri Angle, 2014). Aquesta participació amb Krlic, que va signar l'any passat un treball tan dens i fosc com Excavation, feia presagiar que el contingut de l'àlbum seria encara més asfixiant que l'EP. Tot i certs sons industrials que congenien molt bé amb l'ànima de les cançons, Kelly ha lliurat un àlbum que no evita mirar cap al pop.

Les cançons que formen What 's Between segueixen una estructura similar que parteix del ritme per anar sumant capes d'elements. La veu, inquietant i poderosa, serveix de nexe d'unió a uns temes que varien entre detalls de sons i desenvolupaments sorprenents com el de Dans Ce, cançó central i moment àlgid de l'àlbum. Es tracta d'una proposta intimista que recorre a l'èpica en determinades ocasions i la repetició acaba de donar forma a un disc impactant i molt personal.

Traducció Maria Mateu

¡Compártelo!