Incendis guitarrers de culte | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Incendis guitarrers de culte

El electropunk atmosfèric del quartet Violeta Vil va ser l'encarregat de preparar el terreny per al festival guitarrer i visualdistorsionil que s'acostava imminentment.

Recolzant el seu setlist sobretot en la seva recent Mujeres Ulaga van demostrar el bons que son i no van parar de gaudir-lo, sobretot el seu frontwoman, en la seva pose actitudinal amb temes com Chupacabras i Urgencias Primitivas.

La seva bateria, flanquejat per un aplicat baixista i una lliurada guitarra, es va desencadenar a fons i al poc de començar el bolo es va posar dret, posició que no abandonaria fins al darrer acord i que va donar bona nota de l'aplausible rotllo de la banda.

Just un any després de la seva actuació a El Sol i després dels retocs de rigor a continuació d'una dolça i tensa foscor anaven compareixent sobre les taules de la Joy Los Punsetes, tots menys Ariadna, que va fer la seva gloriosa aparició quan Jordi, Manu, Chema i Luis estaven ja a punt per començar a petarlo. Per davant una col·lecció d'himnes atemporals, 25 cancionzacas per dilatar i expandir una aventura sònica inoblidable d'una banda el millor moment segueix sent el present.

.20150130punsetes.JPG

Deixant-nos a més d'una i d'un amb el cul tort van obrir el seu show amb Nit de l´Albà, un himnaco d'upa que personalment considero la millor cançó del passat curs melòman. Així i des del minut 1 posaven bé a to totes les seves virtuts i instruments demostrant seguir sent una de les millors bandes independents de la història pàtria.

Després d'un tema tant immens arribaria el primer tall seleccionat per a l'ocasió de LP IV, Bonzo, un altre tema per seguir on fire que s'uniria magistralment l'hit muntanyenc Alférez provisional. El següent triplet, iniciat per 155 i rematat per Tráfico de órganos de iglesia seguiria recordant el seu bell treball de 2012.

Una primera part al llarg dels seus 4 discos on la gent aniria submergint en el subversiu i la distorsió a través de cançons perfectes com Los cervatillos, Fondo de armario, Dinero (on el seguiment karaokil començar a fer-se patent) o Pinta de tarao, acabant amb Malas tierras, una preciositat creixent amb la qual deixar-se bressolar.

20150130Punsetes 4.JPG

El bis començaria amb un nou look d'Ariadna, que de sort de núvia retroinmaculada de la mare naturalesa va passar a un vestit de superheroïna postmoderna per després d'un «buenas noches Madrid» arrencar amb Los últimos días de Sodoma, tornant a enganxar al respectable fins al últim pedaleig.

A partir d'aquí la recta final vindria plena dels seus millors ingredients i volum per no parar de créixer i d'acabar fent-nos a tots venir-nos a dalt: John Cage, Arsenal de excusas, Tu opinión de mierda.

Entre tot això aterraria el moment entranyable per antonomàsia. Amb l'ariet Amanece els seus meravellosos visuals van donar un homenatge al gran Gonzalo, el seu baixista irreverent i mític cañí reemplaçat pel polivalent Lluís, que bregat en Los Claveles, Juventud Juché y Cosmen Adelaida va demostrar soltesa i presència com si portés molt de temps amb la formació.

20150130Punsetes 3.JPG

En la traca definitiva sobresortiria el trident letal Dos policías-Maricas-Tus amigos per tancar amb el recent i condemnadament enganxós himne (un altre més) Me gusta que me pegues, moment del viatge en què tots els presents estàvem ja més que suggestionats abans de l'única mala notícia de la jornada: que la cosa no durés una mica més, com passa amb tots els grans grups.

No és un tòpic, com al seu dia Los Nikis -heus aquí un incondicional dels de Algete- Los Punsetes no cansen mai, això és així. Estan a mil fotudes milles de metrallar amb concerts (a Madrid, la seva casa). Per això i per bons que són cal aprofitar les poques dosis que ens ofereixen per seguir orgasmejant sonorament amb una banda de culte a la qual cada dia se la vol més.

¡Compártelo!