Entrevista Dulce Pájara de Juventud | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Entrevista Dulce Pájara de Juventud

El debut de Dulce Pájara de Joventud el 2012 sorprenia gràcies a unes cançons amb una ànima pop que es movien entre la psicodèlia i hits instantanis com Feel. Dos anys després han publicat un EP de tres cançons que reorganitza l'estil del grup, enfocat cap a sons més foscos i contundents. El grup està preparant el que serà el seu segon àlbum després d'un canvi en la secció rítmica de la banda.

Aquest any heu presentat Faithful Songs. Com ha estat el procés fins arribar a aquest EP?

Ha estat un any complicat, ja que han passat moltes coses. Quan presentes un primer treball, descobreixes aquest món des de zero, experimentant mil coses noves. Els directes, els tipus de públic, sortir de gira, la nova perspectiva a l'hora de compondre o fins i tot la teva pròpia relació amb la música. Sens dubte en aquest interval de temps entre el nostre debut i aquest EP ens ha aportat maduresa en molts aspectes.

Heu sofert canvis en la formació, com ha afectat això al so del grup?

Els canvis sempre són delicats, ja que quan ja estàs acostumat a treballar amb algú d'una manera, adaptar-se a un altre músic implica un esforç. De totes maneres amb Victor García ha estat molt fàcil. És un gran bateria i té moltíssima experiència, el que ha facilitat molt aquesta transició. Sens dubte Xavi era una part molt important de Dulce Pájara de Joventud, aportava molta energia als temes. Aquest EP el vam gravar amb ell i es nota el rotllo noventero que té.

Han passat més de dos anys des del vostre debut. Què en penseu d'aquell treball?

Bufff ... Ens costa identificar-nos amb aquest so ja. Com ja he comentat abans, dos anys donen per a molts canvis.

En Faithful Songs soneu molt més foscos i rock. Heu deixat de banda el vostre costat més pop i lluminós?

De cap manera, personalment crec que és un EP molt equilibrat. Aquest últim treball té romanents del nostre debut més popero. El que sí que és cert és que anem encaminant-nos a alguna cosa més fosca i això es reflecteix en el fet que Evelyn Fuckmachine i Benjamin es van compondre mentre presentàvem el nostre primer treball. En canvi, Faithful Songs ha estat l'últim tema que vam fer amb Xavi, és a dir una cosa molt més propera i revela una mica el tipus de so amb el que estem treballant.

El vostre primer disc alternava estils molt diferents entre si, però sonava al mateix temps molt compacte. El mateix es pot dir de Faithful Songs. És la vostra intenció no cenyir-vos únicament a un gènere?

Sens dubte. No són coses que ens plantegem. Quan et poses a crear alguna cosa és el que et surt, no ho busques. Casualment a nosaltres ens sona així.

La llibertat de The Flaming Lips pel que fa a sons i textures es podia apreciar en el vostre debut. Mentre que l'EP està més a prop de Pixies, per exemple. Qui són les vostres influències?

Escoltem moltíssima música. Tenim la gran sort de tenir molta facilitat de poder absorbir al màxim mil i un recursos de tot el que ens agrada. Nomenar 4 o 5 bandes seria massa absurd.

Com us enfronteu al directe?

Quan ja has fet molts bolos t'enfrontes sense tants dubtes ni tantes pors. És clar que tenir més taules i haver fet diversos quilòmetres ens ha fet madurar molt. L'experiència és un grau, i això ho notem en que pugem més tranquils a l'escenari. Això fa que pugis a tocar amb més ganes i amb la ment més clara. Ara cuidem molt més el so. Fins i tot apostem per canviar estructures a les cançons per així tenir més joc en directe. Abans ens preocupaven altres bestieses.

Esteu treballant en un segon llarg?

Si. L'última quinzena de juliol hem estat retirats a la masia/estudi Cal Pau gravant el que serà el nostre segon LP. Ha estat una experiència brutal poder comptar amb Víctor García als comandaments com a productor i bateria alhora. A més, el fet de poder gravar sense presses, per parts i sense córrer ha fet que tot fos menys estressant i que de veritat sentim que ens hem ficat de ple en això. És una de les espines que teníem clavades amb el primer LP i també Faithful Songs.

Què té la pel·lícula de Richard Brooks perquè prenguéssiu el vostre nom d'ella?

Crec que una de les coses més odioses de tenir una banda és el moment d'escollir nom, però Ricard sempre ha estat molt fan del cinema clàssic i ho va proposar. Ens va encantar perquè té molt de joc. A més avui en dia, a la nostra edat, qui no s'ha sentit identificat alguna vegada amb aquella eterna joventut que desprenia Paul Newman interpretant a Chance Wayne.

Traducció: Maria Mateu

¡Compártelo!