De Sevilla a Hawaii sense escales | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

De Sevilla a Hawaii sense escales

L'actuació de Novedades Carminha es va propagar com un viral en tot just 24 hores, per les principals xarxes socials, titllant d'haver estat tot un espectacle. És difícil imaginar millor tret de sortida per a una de les millors ofertes musicals de l'estiu (si no de tot l'any) que ens ofereix la capital sevillana, Nocturama.

Els assistents van anar entrant al pati interior del Monestir. Alguns assaltaven amb radicalisme quasi religiós l'estand de samarretes de Carlos Sadness mentre d'altres, com grans ments estrategs, buscaven el millor lloc per gaudir de les actuacions d'aquella jornada. La resta, posseïts per l'esperit més frugal, corrien a canviar els seus diners per aquelles monedetes de colors que et asseguraven dues cerveses pel preu d'una.

atrigos_carlossadness-1.jpg

Pinocho Detective acompanyar el vespre a l'illa amb una actuació malenconiosa i un estil sobri. El so del grup, d'una bellesa trista, va obviar artificis que mantinguessin l'atenció de tots els presents en l'espectacle. El grup sevillà, compost per Fran, Daniel i Antonio, va telonejar a Carlos Sadness intercalant cançons de la seva Memorias De Un Pez amb algunes noves, pertanyents al seu pròxim treball que veurà la llum al mes de setembre.

Durant l'intermedi van reprendre les converses, la compra a l'engròs de beguda i l'anar i venir als banys. De fons sonaven mescles del millor alternatiu espanyol, com La Bien Querida o Klauss & Kinski.

El Dj emmudir i Carlos Sadness pujar a l'escenari. Si hagués corregut alguna brisa, aquesta hauria fet ballar la llarga cabellera del cantant. Si hagués corregut alguna brisa, no estaríem a Sevilla. Agafava el seu ukelele com a un primogènit i vestia una camisa vermella, d'estil retro i texà. Va començar amb El Gran Momento, i no va fer falta que cap animal instés als espectadors per deixar-se portar. A aquesta li va seguir Perséide, cançó batejada per l'estrella que va captar la seva obsessió, aquell dia que els seus pares li van mostrar la pluja de Sant Llorenç.

atrigos_carlossadness-1.jpg

Va dedicar Miss Honolulu a aquella secció del públic femení constituïda per blocaires insuportables, i va interpretar com a excepció per a un festival Los Días Impares. El cantant no va trigar a rendir-se davant Feria de Botànica, la seva filla mimada. Aquella cançó, va explicar, és la que té més reproduccions tot i no ser un single. Alguns espectadors es van descalçar sobre la gespa i van ballar amb Bikini al so de «a Sevilla moro de calor, Nocturama salveu-me per favor».

En una mena de novatada per al seu nou guitarra, Carlos i la resta de la banda van interpretar Veneno En La Piel de Radio Futura. Va ser un tribut d'allò més original, que va barrejar el so més ochentero amb el nou estil tropical i optimista del cantant. Finalment, Carlos Sadness va finalitzar la seva actuació interpretant un cop més El Gran Momento, tancant així un cercle perfecte: un bucle de cabelleres, flamencs roses i pinya colada.

 

¡Compártelo!