Crónica Festival #MINIPOP2015 | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Crónica Festival #MINIPOP2015

... I llavors tens un fill.

I a Spotify passes de la llista "Novetats Indie" a "Princeses Disney".

Anar a un concert es converteix en una operació logística digna del desembarcament de Normandia, i que inclou cangurs, avis i explicació de què, com i quan ha de sopar i anar a dormir.

I oblida't d'anar a un festival (menys els de final de curs de la llar d'infants).

Tranquil, no ets l'únic al qual li ha passat. Davant d'aquesta situació un grup de ments inquiets idear el Festival Minipop. La idea és que puguis anar a un festival amb els teus fills. No que tinguis un lloc on deixar-los, sinó que gaudeixis dels concerts i de les activitats paral·leles amb ells. A la primera fila dels concerts hi ha una catifa perquè els nens puguin ballar tranquils. Al costat dels escenaris tallers perquè facin una careta. Al fons més tallers, barra de bar, zona de descans, photocall...

El festival va obrir les portes el divendres dia 5 de juny a les 18h amb una tarda nit de caràcter oriental (tallers per fer la teva nina geisha o ninot ninja, sopar a base de sushi i pel·lícula japonesa per a finalitzar la nit). La programació musical ens va portar una oferta variada.

Va trencar el gel Ivory, un jove trio tarragoní de blues / rock amb influències dels '70, i que l'any passat van guanyar diversos concursos (DO TGN, Reussona...). Llargs solos de guitarra, bateria potent, i un grup molt conjuntat amb la sensació que s'entenen bé, han tocat molt junts i que gaudeixen fent-ho.

Va recollir el testimoni a l'escenari el quartet de pop psicodèlic Trau, que amb la seva música i el seu estil ens va portar a la dècada dels '60. Ells són els últims guanyadors del Sona 9, un dels concursos amb més prestigi a Catalunya. El cantant del grup és la seva bateria, que rep el suport als cors de la resta de components, conformant una base vocal potent.

L'últim grup de divendres va ser Rombo, un quartet femení de música indie, senzilla i molt fresca. Després d'aquest últim concert es va tancar la nit amb un sopar japones i la projecció de la pel·lícula de Mamoru Hosoda "Wolf Children".

El dissabte a la tarda va ser la jornada principal del festival. Molts més assistents, més tallers i els caps de càrtel sobre l'escenari. Van començar tocant els Copa Lotus, altres guanyadors del Sona 9 (2013) que van presentar a l'escenari el seu segon disc de country-pop produït per Ken Stringfellow. Després d'ells li va tocar el torn a Xavi Alías, pop català molt personal i amb unes lletres molt poètiques.

Minipop1.jpg

I va arribar el plat fort del festival en el musical. A les 19:30 pujava a l'escenari David Carabén, cantant de Mishima i que aquí va combinar temes del seu grup amb versions (de cançó francesa, de poemes de Joan Vinyoli...). Algunes de les històries que explicava en les seves cançons no eren que diguéssim children friendly, però se'l va notar molt còmode a l'escenari i que va saber adaptar-se al format del Minipop. Va ser el concert amb més públic i no va defraudar a ningú. Després d'aquest concert tot es va paralitzar. A Berlín el Barça jugava la final de la Champions, i a la pantalla gegant també es va compartir el partit entre pares i fills. Amb aquesta "competència" va sortir a l'escenari un altre dels pesos pesats del cartell d'aquest any, Núria Graham. La cantautora de Vic va presentar el seu disc "Bird Eyes" davant d'un públic que -a manera de llogaret gala- es resistia a la crida del futbol. Finalitzat el partit va tancar la nit el concert de The Seihos, que es van trobar amb un públic molt animat per la victòria del Barça (el mateix cantant portava la samarreta del campió). La seva entrega a l'escenari i algunes versions (The Strokes, The Beatles, Bob Dylan) els va fer connectar amb el públic, que els va demanar un bis, al qual van respondre amb un apoteòsic "Like a Rollin 'stone". Van tancar la nit els Superpandas DJ 's, encara que a aquestes hores pocs nens quedaven ja.

El festival va tancar les portes diumenge amb una sessió matutina amb petits tallers, Anna Roig punxant cançons franceses i un espectacle de titelles , tot això a manera de ressaca festivalera familiar.

L'èxit del festival Minipop és innegable. Els seus cinc edicions han creat un públic fidel que repeteix i creix any a any. La idea de combinar música i família es replicarà en altres festivals com "Les Formiguetes " a Benicàssim o el "Portal Blau " de l'Escala, que tindrà una petita mostra de Minipop. I seguint la frase amb què començava aquesta crònica: " ... i llavors tens un fill. I gaudeixes amb ell dels concerts " .

Galeria: 
¡Compártelo!