Cançons gran reserva, ganes intactes | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Cançons gran reserva, ganes intactes

La madrilenya sala Penélope va ser l'escollida perquè Jorge Martí -entre Rickenbacker i acústica- i els seus nois condensessin i fessin explotar una altra bolo per al record, creixent en èpica i bonrotllisme il·lustrat. Sense teloners ni cap pressió ens van delectar amb 2 hores d'espectacle majúscul, guitarres brillants i un repertori memorable.

Un concert de La Habitación Roja és sinònim d'entrega i rock del bo sobre l'insubstituïble i cíclica temàtica amorosa. Bona gent i grans músics, amb la seva trajectòria dilatada ens van donar energia amb un setlist que va tocar gairebé tots els pals sense oblidar himnes estel·lars i cançons grandioses que segueixen tirant d'arrels i implosionant amb recents fornades.

Des dels primers acords, els privilegis de tocar sota sostre, van implementar un so exquisit on guitarres, teclat i bombos van campar a plaer.

Amb El Resplandor com a tercer tall els instruments i la veu es van donar el primer homenatge gràcies a una cançó tan eterna i poderosa que no para de créixer amb cada escolta, amb cada directe.

Per a les següents cançons van recórrer als seus tres últims treballs amb una combinació més que digne i interessant que va assentar el nus de la nit amb temes “numismàtics” com Quedas tú, La casa en silencio i els hits La moneda en el aire y De cine.

La segunda oportunidad i la magna Voy a hacerte recordar s'unirien als festejos, completats amb la gegantesca Indestructibles amb un irreversible karaoke que va fer palès un dels moments estrella de la nit.

La traca final després del bis més que generós va començar amb els instants de supraintimisme A dos metros bajo tierra per continuar amb La noche se vuelve a encender. El que vindria després ja seria imparable: Annapurna va retronar per cada porus del garito per anar posant el punt i final amb altre esdeveniment ple de dedicació, passió i alguns dels millors temes del poprock alternatiu patri.

Ahir: en l'últim tema, Martí va baixar de l'escenari per barrejar-se amb el públic micròfon en mà desprenent carisma i unes clares ganes de passar-ho en gran fonent-se amb les atmosferes. Sublimada fins a l'orgasme sònic en el seu allargament llegendari tota la formació va posar el seu granet de sorra per a l'èxtasi definitiu.

Els fotogrames finals van recordar a la seva empremta final en el Santander Music, aquesta vegada va jugar amb el pal del micro amb un cremós i distorsionat so de guitarra i amb la mort d'una apurada copa de vi present des del principi que va esclatar real i metafòricament després d'una puntada de frontman pronirvanera -dono fe amb el tros de cristall que va aterrar agitat en el meu coll- per tancar una altra gloriosa ocasió que demostra que el melòman 2014 serà molt difícil de superar.

En definitiva una banda que al febrer de 2015 complirà 20 anys i que segueix en la trinxera oferint un desplegament de recursos treballats amb la il·lusió renovada del primer assaig i del primer disc. Gràcies de nou Pau, Marc, Jordi, José i Jorge.

¡Compártelo!