Iels ‘Perros, Santos y Refranes’ de Bueno baixen al Sud | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Iels ‘Perros, Santos y Refranes’ de Bueno baixen al Sud

Ha travessat mitja Espanya i des de la seva Astúries natal ha arribat al Sud per mostrar el seu darrer treball Perros, Santos y Refranes. En una de les escales, Bueno, va fer parada a Granada i va demostrar que per a aquest "popero de l'infern" (com ell mateix es defineix) no hi ha quilòmetres que valguin quan es fa el que es vol. Va venir sense banda i acompanyat només amb la seva guitarra i en les seves dues cites va desgranar els seus millors temes.

Amb la seva curiosa manera de vendre el seu disc, on tu pagues el que creguis que val, primer va actuar a Discos Bora-Bora on va crear un ambient íntim i va tocar cançons del seu anterior treball com Canción Minúscula, deixant per al final les més recents com Maratón i Amplifícalo. Fins i tot va arribar a avançar algun tema que sonarà pròximament en el seu següent LP.

És el que tenen els acústics... la intimitat que es crea en escoltar veu i guitarra tan fa si hi ha molta o poca gent, perquè en realitat és com si el vocalista t'estigués cantant directament a tu. I això va passar.

BuenoGrana13.JPG

A Playmobil, Bueno (o Javier Vallina) va arrencar amb Cintas de Cromo, una cançó de lletra contundent a la qual va seguir Perros, Santos y Refranes, tema que dóna títol al disc i que va sonar amb proximitat i complicitat. Vallina va barrejar cançons del disc anterior 9 canciones minúsculas, un huracán y un millón de lunares com va ser el cas de Paila -que és com es diu a la part de darrere de les furgonetes a Llatinoamèrica- i que li va inspirar el tema, amb les del nou treball. Tant unes com altres històries de coses quotidianes, coses d'amor, coses de la vida que apareixen en les travades lletres del cantant, que va seguir amb temes com El buen Fakir, la curiosa Respira con Normalidad que parla del difícil que és mantenir la calma en un avió quan van malament les coses o la preciosa Canción Minúscula.

Bueno, durant el seu concert va fer una una reflexió de la relació "tan cabrona" que avui dia es té amb la música: «En realitat és com les relacions personals... i la música també fa mal d'amor». Les seves paraules van ser l'exemple que reflecteixen l'esforç i la passió que els músics tenen pel seu treball que de vegades, correspost o no, sempre els val la pena.

BuenoGrana20.JPG

A més del repertori oficial, a Granada ens va regalar dos temes nous Las palabras i Vapor i Electricitat que tenen el clar segell de Bueno, per acabar amb cançons que van imprimir més ritme al xou com Diarios o Maratón, un d'aquests temes de 'dos' que es colen pels peus i que agraden des del principi -guanyador a més del premi AMES a la millor-.

No es va deixar al tinter Piel de Camaleón, Arena y Fieras i la seva enganxosa Amplifícalo, potser com a missatge que sí, la seva música, les seves lletres i el seu estar mereixen la pena ser amplificats perquè s'escoltin. Bueno està de gira. Aprofitin.

Galeria: 
¡Compártelo!