Paciència com a virtut | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Paciència com a virtut

"Els arbres que triguen a créixer porten la millor fruita" - Molière

"L'art i la ciència no són suficients, sinó que és, a més, indispensable la paciència" - Goethe

Ja fa més d'una dècada que Zöe Randell i Steve Hassett es van trobar, sent els dos d'origen Australià, a Escòcia. Zöe treballava en aquell moment al Festival d'Edimburg, mentre que Steve viatjava amb la seva guitarra per Europa. D'aquesta unió fortuïta va sorgir una profunda relació musical en què Zöe i Steve van seguir component i cantant a duo fins que al seu retorn a Austràlia, va separar els seus camins en diferents direccions, diferents treballs, estudis i bandes. No va ser fins més tard quan un nou fet fortuït, aquesta vegada tràgic, fes que Randell decidís tornar definitivament a la música. I amb qui millor que amb el seu antic company com a editor i col·laborador.

D'aquest retorn neix Luluc (pronunciat Loo-LUKE) una referència que defineix a la perfecció el viatge d'aquest duet de Melbourne, ara establert a Brooklyn. Ja sigui destí, casualitat o un simple "estar en el lloc correcte en el moment adequat" Randell i Hassett han sabut condensar aquest joc de possibilitats en èxit i una qualitat que va sorprendre fins i tot als mateixos artistes. El resultat d'aquest procés de maduració el trobem en Passerby, llançat a principis d'estiu. Des d'aquell debut el 2008 amb Dear Hamlyn, un tribut al difunt pare de Randell, els australians han mantingut un estil acústic, assossegat, de baix tempo. Una invitació al descans i a una harmonia i sincronització que es reprodueix des del moment en què passen dels cors xiuxiuejants i el contrabaix de Small Window que marca l'obertura del disc al repic arpejat de Without a Face.

 

Harmonia que es tradueix en la conjunció d'una veu dolça, però amb cos i certa textura aspra, al costat dels arranjaments acústics i instrumentals de Hassett, que adornen i embelleixen els acompanyaments a cor i amb altres instruments. La fórmula final es podria enquadrar en un folk en la majoria de les ocasions, amb un component presencial de rock com s'aprecia en Tangled Heart i amb un cert toc indie. Respecte a la secció lírica, Passerby ens ofereix una descripció de paisatges i personatges familiars i imaginaris que giren al voltant de pensaments transcendentals com l’amor, la pèrdua  o la nostàlgia. El ressò dels passos de Nick Drake ressona en el treball de Luluc. Res estrany, precisament dues cançons seves es van unir a Way To Blue, un disc tribut a aquesta icona del folk alternatiu.

Cal destacar, d'altra banda, que Passerby com el seu nom indica és un disc del qual no es poden esperar sobresalts. La fórmula és correcta i elegant i manté una atenta cura als detalls i arranjaments al voltant de la riquesa vocal de Randell, però peca d'excessiva uniformitat. Aquest aspecte és el que, però, permet una escolta continuada del disc, que sovint sorgeix per una necessitat anímica d'equilibri, cosa que Passerbyés capaç de satisfer.

Traduccio Maria Mateu

¡Compártelo!