Entrevista Rosa-Luxemburg | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Entrevista Rosa-Luxemburg

Rosa-Luxemburg és una banda de Barcelona que aquest any celebra el seu desè aniversari i ho fa amb un nou disc sota el braç, el cinquè de la seva trajectòria Teoria de Conjunts. És un disc que respira rock, electrònica, bones melodies, lletres que ens fa reflexionar però sobretot respira a Rosa-Luxemburg. És per això que vam voler parlar amb ells, saber més coses d'aquest nou treball i com i què pensen els cinc components del grup, és per això que ens vam citar en el seu local d'assaig, oficina i lloc de trobada per parlar de tot això i més, hi va haver temps per parlar d'aquest nou treball, del grup, conèixer anècdotes, riure però també de reflexió i crítica perquè és un grup que té les coses clares i per això estan on estan tant en el bo com en el dolent i els admirem i respectem per tot això i més.

- Comencem parlant d'aquest nou disc que esteu presentant, Teoria de Conjunts, el cinquè disc de la banda, des del 2006 que va aparèixer el disc homònim fins avui, gairebé 10 anys després, quina creieu que ha estat l'evolució de Rosa-Luxemburg?

Pol Fuentes (PF): L'evolució més destacable és que vam començar amb una mitja d'edat de 20 anys i ara estem en una mitja de 30 (riures). Sobre la música, lletres, actitud i manera de fer, hem anat evolucionant junt amb el creixement personal que hem fet tots amb el temps i que fa tot ésser humà, en circumstàncies normals.

Iban Rodríguez (IR): Si que és cert que vàrem començar amb un estil més heavy, i hem anat evolucionant cap a una música més personal no tant heavy però amb tota l'essència del rock.

Tomàs Genís (TG): Evidentment som un grup que fa deu anys que toca i és normal que un grup amb el temps vagi buscant el seu estil i amb això vagi canviant. Amb tot, nosaltres, sempre hem estat molt a gust amb tot el que hem anat fent, i quan mirem pel retrovisor ens agrada el que veiem.

PF: Hi ha cançons de la primera maqueta que encara tocarem en el concert de presentació del cinquè disc. Hem evolucionat com a grup però no reneguem del que hem fet i del que hem estat fins ara. Hi hagut canvi de rumb però l'essència sempre ha estat la mateixa.

- I aquest canvi cap a un estil més elèctric, més de sintetitzadors i fins i tot més “festiu”?

PF: El fet de tenir dos sintetitzadors respon a una circumstància natural i física, en aquest disc hem passat a ser una formació de cinc, perquè els dos teclats que hem tingut al llarg de la història del grup, ara hi són els dos i vulguis que no això fa que hagis de tenir dos sintetitzadors. A banda és un disc on hem experimentat molt amb el so i també hem vist que la guitarra sonava molt igual sempre i hem volgut donar-li un so diferent. Hem afegit un pedal i uns efectes a la guitarra que depèn del moment sembla que soni com un sintetitzador, però és la guitarra. Fins i tot ens han dit, «que bo aquest so de teclat» i és la guitarra.

TG: Com que el disc anterior era més acústic, o millor, ens agrada més dir, “orgànic”, la diferència es nota més perquè els anteriors discos del grup ja eren molt rockers i potser la diferència no és tan gran amb la resta de la nostra discografia.

PF: La frontera que posa la gent entre l'electrònica i el rock, nosaltres no la posem. Hi ha dos exemples clars d'això que et dic. Un és Kraftwerk, considerats pioners de la música electrònica, van ser els que van començar a introduir els sintetitzadors i altres elements electrònics per integrar-los com un instrument més però ells eren un grup de rock, de krautrock que es deia a Alemanya, i no de techno. I són els que d'alguna manera han inventat gran part del techno. I, per altra banda, Justice, un dels grups pioners de la música electrònica actualment, que en el fons el que estan fent és tocar rock dels 70's tocat amb sintetitzadors però essencialment és rock.

- El fet d'autopoduir-vos us fa facilitat poder experimentar més amb la vostra música?

TG: Sí, perquè no tenim aquests filtres de millor no fer això o allò altre perquè pot agradar més o menys i vendrà més o no sonarà en aquesta ràdio o aquella altra. Només hi ha el filtre personal de si ens agrada o no.

PF: Malauradament aquest filtre existeix. A la música a la mínima que hi ha una mica de distorsió a les ràdios generalistes ja no et posen.

IR: Però només si ets Català!

PF: Sí, és cert, no és un problema de la música en si perquè si ets de fora sí que et punxen, només passa si la música és d'aquí.

IR: Suposo que deu ser per crear una imatge, i voler ensenyar el que els interessa.

TG: També perquè ens atrevim més a jutjar el que fem aquí però el de fora com que ve de fora i només pel simple fet que ha arribat de fora cap aquí ja no som capaços de jutjar-ho. I automàticament ho donem per bo.

rosa-luxemburg1.JPG

- Quins grups us influencien a l'hora de crear la vostra música i perfil de grup?

IB: Uf! És molt variat. I amb el temps ha anat canviant. A vegades pot ser també una simple referència d'una estructura o d'una idea d'un determinat grup que ens pot haver agradat o cridat l'atenció.

Bernat Lloret (BLL): Aquí tampoc tenim filtre, des de Gloria Estefan fins als Kraftwerk que deia abans el Pol.

PF: Com a titular en el moment en què ens vam definir com a personalitat va ser meravellats per grups que van aparèixer i treure disc en el 2004 com Arcade Fire, o Franz Ferdinand o anteriors com els The Killer, The Strokeso The Bravery, tota aquesta moguda de post-punk, new-wave... ens han ajudat a definir una bona manera de fer el rock que ens ha agradat sempre d'una manera moderna, el que es diu el post-classicisme del rock.

TG: Aquestes influències ens defineixen molt encara avui dia però amb el temps també hi hem anat afegint coses pròpies i ara a part de les influències d'aquests grups hi ha més coses.

- Hi ha certes melodies, sobretot, que us donen personalitat, que es repeteixen sovint i us fa distingibles? En sou conscients?, surt de manera natural?

PF: Suposo que és natural. Com més discos fas més es va notant. Les nostres melodies tenen molt de dibuix i salts i això crea una particularitat. És la manera en què funciona el cap!

IB: Crec que ens agraden molt els acords menors. I moltes melodies que salten molt d'una nota a l'altra i tenen molt registre i això crec que també és un punt diferencial.

- En l'anterior disc Classe Mitjana, explicàveu tota una història a través de cada cançó, tot i que a la vegada aprofitàveu per parlar de molts temes diferents. A Teoria de Conjunts que hi trobem?

PF: Justament el títol ve de la polisèmia de teoria de conjunts, que és una àrea de coneixement de la matemàtica i fem broma d'això. Fa uns anys dèiem que no tenia sentit agrupar les cançons de deu en deu o de dotze en dotze i vam fer alguns singles. Després les vam tornar a agrupar de la manera més coherent, per explicar i construir una història en dotze episodis. I ara les tornem agrupar sense cap sentit i reflexionem el perquè de tot plegat. Ens plantegem perquè agrupem aquestes cançons entre elles, perquè ens agrupem com a individus i també la situació de nosaltres com a grup després de deu anys...

S'assembla una mica al que va fer l'Alan Parsons, sempre feia discos conceptuals i un dia se'n va afartar i va dir que faria un disc que no ho fos, però tots els periodistes que anaven més d'intel·lectuals li van dir, doncs aquest també és conceptual perquè estàs parlant del concepte de què no hi hagi concepte... Tot plegat una bogeria.

- L'últim disc, Classe Mitjana, va sortir finals 2011. Aquests 3 anys aproximadament què ha estat fent Rosa-Luxemburg?

PF: Uns hem estat fent de paleta, arreglant el nostre local i estudi, construint el nou. Uns altres vam estar preparant la presentació al Palau de la Música de l'espectacle del disc Classe Mitjana, el vam gravar en vídeo i per nosaltres és una obra molt important.

TG: Vam muntar tot un espectacle amb narracions, els temes, audiovisuals... que en el disc no hi són. I per nosaltres va ser com fer un altre disc nou.

IR: I vam començar a gravar aquest cinquè disc, que hem estat molt de temps gravant-lo, prop d'un any.

- Expliqueu-nos aquest videolip-novideoclip, aquesta barreja d'idees, tot plegat força surrealista...

PF: El mateix videoclip ho explica. Ens serveix com a nota de premsa; explica el disc, quin és el moment del grup, quines reflexions hi han i el nostre sentit com a grup dins l'escena musical d'aquest país. Ens trobàvem reflexionant com ha de ser un videoclip avui en dia perquè a la TV gairebé ni els posen i el que triomfa a Youtube són vídeos de deu segons d'un gos fent alguna cosa. Vam dir, siguem coherents amb nosaltres mateixos i anem a fer una cosa totalment al revés. Hem fet un videoclip llarg, amb molt de contingut i que es reflexioni sobre el mateix contingut i sobre nosaltres i la indústria musical del nostre país.

rosa-luxemburg1.JPG

- Des de fora, com espectadora puc dir que veig a Rosa-Luxemburg com un grup que sembla que no faci massa estralls, en el sentit de què no us veiem habitualment tocar, no acapareu portades, no teniu una discogràfica molt extensa... però a la vegada heu fet coses importants, heu tocat al Palau de la Música amb Classe Mitjana, ara tocareu a l'Auditori, són espais que no tothom es pot permetre en el sentit d'oferir un espectacle adequat a l'espai i omplir de públic. Us veig com un grup que heu anat fent feina de formiga i assolint èxits d'engruna a engruna... Com us veieu vosaltres com a grup?

PF: És un tema que a vegades és molt èpic però molt dur d'analitzar. Sentim orgull de no sentir-nos que hem estat ficats dins els cercles de poder que mou la cultura en aquest país. Per desgràcia hi ha una part del que es fa en aquests país que es veu com quelcom estrictament cultural però més aviat és mercantil. Qui surt en la portada d'una revista no determina la qualitat del projecte, normalment, sinó que els hi paguis anuncis en aquesta revista. I això la gent ho ha de saber i no s'explica a ningú. Personalment penso que el que ha de fer la gent perquè això no passi és descobrir per ella mateixa grups i crear-se el seu propi criteri i coneixement. Els canals de difusió cultural, en ser un país tan petit, en realitat són intercanvis de “quatre duros” darrere l'aparença de semblar estructures de difusió cultural, i això va en detriment de la qualitat. Sé que no em guanyaré gaires amics dient això però és així.

IR: Però també, igual que hi ha grups que estem sempre en una segona fila que anem fent també hi sou mitjans com el vostre que aposteu per nosaltres i també aneu fent...

PF: I això és maco, trobar-te a una persona que et fa l'entrevista i s'ha escoltat el disc i està fent la seva tasca de periodista de manera professional, tal com a de ser, ho trobes tan maco i tan sincer que ho gaudeixes el doble perquè és autèntic. És la part bona de treballar com treballem. I la gent que pugui venir al concert de l'Auditori, per exemple, sabem que vindrà de cor i és el que val la pena.

TG: Estem molt còmodes en l'escena que tenim, i amb la gent que ens escolta: l'avantatge de tenir clar això i treballar així és que no cal viure amb l'angoixa de si no surto a la portada és perquè no és bo el que faig. Sabem que és una inversió de posar publicitat i que no té a veure amb la pròpia qualitat del projecte i això fa que visquem sense tantes pressions de si sortim aquí o allí.

PF: El que em sembla fatal és que hi hagi grups que s'hagin d'endeutar per pagar un servei de promoció, passa molt sovint.

TG: El que és curiós és perquè hi ha promotors, mitjans i gent que pot viure de l'escena musical quan la majoria de l'escena musical no pot viure de ser l'escena musical. El panorama és molt estrany.

- Aquestes reflexions que hem estat fent a la pregunta anterior, suposo que són les que us han portat sempre per apostar per l'auto-producció amb Iban Rodríguez (component de la banda) i la discogràfica pròpia Zeppo Records. Què és el que us ha aportat i què no treballar d'aquesta manera? I no optar per fitxar per una discogràfica més mediàtica.

PF: No s'ha donat el cas de treballar amb algú de fora. Si trobéssim alguna que acceptés la nostra manera de fer hi treballaríem. Potser demanem molt i no volem ni explotar a ningú ni ser explotats, i la simbiosi aquesta no s'ha donat.

IB: Les nostres idees no encaixen en el funcionament de la majoria de les discogràfiques. Busquem un tracte just i no l'hem trobat. Preferim treballar amb els nostres mitjans, potser amb menys èxits però el resultat ens els creiem més així.

TG: També ens podíem haver plantejat de treballar amb discogràfiques més independents que segurament s'ajusten més a la nostra manera de pensar però aquestes també tenen els recursos limitats, i nosaltres no volem aprofitar-nos de ningú. Sabem que els beneficis són molt baixos i no volem tenir gent dedicant el seu temps a canvi de res, preferim fer-ho nosaltres perquè és el nostre projecte i siguin pocs o molts els guanys sabem que sempre és pel nostre propi projecte i no ens importa invertir temps en nosaltres.

IB: L'avantatge que tenim també és que a mi per exemple sempre m'ha agradat gravar i produir i el Pol fer vídeos, ens dediquem això. Ha estat fàcil poder aprofitar els nostres propis recursos i fer-nos-ho tot nosaltres.

- Podem dir que ja heu deixat de menjar “Espaguetis amb tonyina”?

PF: Jo crec que bastant, tots!

BLL: Home, de tant en tant, sí, no?

PF: Les èpoques dels 20 que és quan vam començar, emocionalment eren molt dures. I passats aquests anys jo crec que tots hem fet la nostra evolució i estem tots molt millor que quan vam començar el grup. A mi m'agrada fer-me gran, la franja aquesta del 30 crec que és la millor! Jo als 20 m'ho passava fatal.

IR: Si? Jo m'ho passava teta!

PF: Parlem a nivell més emocional...

IR: Cada etapa té les seves coses, les coses dures d'abans són diferents de les d'ara, totes les etapes tenen les seves complicacions. Però sí, a mi també m'agrada fer-me gran.

- Com “mira el mar” Rosa-Luxemburg?

TG: El balanç dels 10 anys de Rosa-Luxemburg és bo. Que actualment estiguem els cinc presentant un disc nou, amb el nostre espai i els nostres mitjans per nosaltres és molt bo. El futur no sé què ens portarà. El que sí que tinc clar que ara el que tinc ganes és d'ensenyar aquest disc. És un disc que hem trigat molt a fer-lo, que l'hem treballat molt i ara que ja està al mercat doncs es fa estrany que després de tant de temps la gent només faci 2-3 setmanes que el pot escoltar i tinc ganes de gaudir-lo, veure com la gent respon, poder parlar-ne, tocar-lo...

IB: Aquest disc ha fet que el grup s'ajunti més. I l'esforç que ens ha costat al final ha tingut un resultat. I fa també que tinguem més ganes de mirar el mar.

PF: Ostia! Que maco això (referint-se a l'última frase de l'Iban)... punt final!, això és un bon final d'entrevista!

- Nosaltres encara volem saber més, a part de la presentació el 12 Març a l'Auditori de Barcelona, quin rodatge teniu previst donar-li al disc?

PF: Algun concert més, si us plau!

TG: De moment confirmat tenim el 12 Març a l'Auditori (festival Barnasants) que comentes i al Festival Strenes de Girona, 12 d'Abril. Però sí que ens agradaria girar i fer concerts. Amb tot, com que no tenim la pressió de fer una gira que duri un temps determinat ni res, doncs això fa que puguem allargar-ho el que vulguem i anar fent.

PF: És un disc de directe, tenim ganes de tocar-lo.

- Hem llegit que pel concert de l'Auditori esteu preparant un concert on "Intentarem que ningú es penedeixi d'haver pagat l'entrada". Avanceu-nos alguna cosa?

IB: No ens hi presentarem! (riures)

PF: Estem mirant de construir tot el concert com si fos un espectacle, amb transicions entre cançons, alguna col·laboració especial i projeccions. Estem mirant de fer una recopilació de cinema abstracte dels anys 30 i fer unes projeccions sincronitzades amb les nostres cançons.

IB: Sempre intentem que sigui especial. Us podem avançar que serà llarg però ràpid i en voldreu més!

I ens han avançat algunes més però no us les desvetllarem, el 12 de Març a l'Auditori de ben segur gaudirem d'un gran concert de Rosa-Luxemburg.

¡Compártelo!