Samuel López | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Samuel López

Canvis amb Nom Propi: Parlem amb el Músic Català

“El darrer moviment” és l’últim pas musical que ha fet Samuel López. Un darrer moviment ple de canvis. Deixa enrere el seu alter ego Sam Destral, com a cantautor, i es transforma amb un músic amb nom i cognoms i electrificant la seva proposta. Les seves lletres i música també maduren, coses de fer-se gran (malgrat la seva joventut), quelcom inevitable en tot procés vital. De tot això i altres coses en parlem amb el músic de Manresa (Barcelona).

La música et ve de ben jove pel que sabem. Què és el que et va cridar l’atenció de la música i et va acabar atrapant?

De petit ara no et sabria dir què és el que fa interessar-me pel violí i la música. Recordo certa fixació amb Mozart, potser em fascinava l’explosió de genialitat. Ja quan començo a escoltar música més popular, tot i que completament allunyada del que escoltaven els companys de classe (Beatles, Pink Floyd...) ho faig impressionat per com aquells sons podien transmetre tot d’imatges i sensacions i em sorgeix una necessitat d’expressar-me a través d’aquest mitjà. Més endavant descobreixo amb els cantautors (Dylan, però també Riba, Sisa o Portet) com aquests sons poden anar complementats d’unes líriques que encara donen més poder al conjunt i penso: jo vull fer això.

El Darrer Moviment”, és el teu tercer treball discogràfic però és el primer com a Samuel López (els anteriors “Tot el que conec és mort” i “Zoo” sota el nom de Sam Destral). A que es deu aquest canvi?

Trobo que el nom de Sam Destral va molt lligat a un projecte acabat i que no té res a veure amb el que sóc i faig ara mateix. Un projecte, que en el seu moment vaig trobar que estava esgotat i que no era el camí que volia seguir. Les cançons que sorgeixen a partir de llavors, tot i que tenen poc de cantautor, les trobo molt més lligades a mi, pel que no tenia sentit amagar-me més sota un pseudònim.

A nivell personal que ha significat per a tu aquest canvi?

Doncs que hi ha molts “Samuels López” al món, així que serà difícil posicionar-me al web! Hehe, fora bromes, desfer-me de Sam Destral suposa per a mi començar de zero i intentar fer-me un lloc en el panorama musical com a Samuel López.

I què n’esperes, d’aquest canvi?

Doncs espero que a partir d’aquest “darrer moviment” pugui anar consolidant i donant continuïtat a aquest projecte musical. Fer-me un nom, madurar com a artista, això que diuen.

Quines són les temàtiques més habituals que trobem en les teves cançons?

Sempre he utilitzat les cançons com a vehicle per expressar la meva particular visió del món, de la gent, del que m’envolta. Però no són cançons costumistes, més aviat penso en les meves cançons com relats de ficció, explicats per diferents personatges que a vegades expressen sentiments més propers a mi, d’altres no. Potser aquí en “El Darrer Moviment” hi ha algunes cançons, com Aniversari, Res a dir, o El Fil on hi he posat més de mi i parlo una mica de la meva timidesa i dificultat de parlar amb la gent cara a cara, però alhora, no ho sé, m’agrada que cadascú en pugui treure la seva interpretació.

Quines influències musicals trobem en la teva música?

Ara mateix només idolatro a una artista: Kate Bush. El seu so, la seva música, les seves lletres... Un graó més avall hi són Peter Gabriel (amb i sense Genesis), Roxy Music, David Bowie (el de Berlin especialment). I a partir d’aquí em fascinen músiques i gèneres força variats i sempre es cola alguna cosa en el que faig. Des de Triana i El Último de la Fila, grups clau que el meu pare tenia per casa i vaig escoltar molt, fins la Rihanna que ara fa un parell o tres d’anys va treure un discàs, ANTI. No ho sé, hi ha molt a aprendre de tot arreu.  

 

samuelLopez01_poplacara.jpg

Junt amb l’aparició de “El Darrer Moviment” també has presentat el videoclip de “Nou Look” un dels temes del disc, on t’has atrevit a interpretar tres personatges ben curiosos, que tenen a veure entre ells? Aquest “Nou Look” fa referència a aquest canvi que has decidit fer, que comentàvem anteriorment?

Nou Look, com comentava abans, podria ser un relat, d’un paio que cap a la trentena que surt a lligar, però està completament desubicat, com diu “no sé ni com feia això” i fins i tot “m’apreten els pantalons”. És una cançó completament paròdica i d’aquí els tres personatges del vídeo, que no tenen res a veure els uns amb els altres fora d’aquesta sensació de ridícul, de desfasats. Alhora, però, sí que és cert que la cançó m’ha servit també com a presentació del pas de Sam Destral a Samuel López. De fet, potser també n’estic, de desfasat! Haha.

Com és el procés habitual de creació de Samuel López? Com et planteges el procés de fer les cançons, la música...

Sorgeixen per diferents vies. A vegades hi ha melodies o frases que em venen així al vol, passejant o cuinant i ho enregistro o apunto al mòbil i ho desenvolupo i treballo més endavant. Però aquesta inspiració sobtada, tot i que a vegades aporta les millors idees, apareix en comptades ocasions. El procés es passar estones improvisant, escrivint en una llibreta, fent gargots i a partir d’aquí anar delimitant el camp de treball. A vegades et quedes amb una sola paraula, una tornada melòdica, i a partir d’aquí construeixo la resta de la cançó.

Per què amb Sam Destral vas ser molt prolífic a nivell de cançons?

Devia ser l’edat, no? Entre l’adolescència i els 25 un està molt actiu, té moltes idees i temps per donar-hi voltes. Ara amb 29 i treballant un ja va de baixada... hehe. No, que encara hi ha molt per aportar! De fet d’idees me n’apareixen amb la mateixa freqüència, però amb els anys m’he anat tornant reservat a l’hora de compartir-ho. Les cançons de Sam Destral eren coses escrites i enregistrades al vol i pam, al moment penjades a la xarxa. Ara em fa vergonya compartir segons què.

Tot i que ets una persona jove, però fa ja uns quants anys que fas cançons, discos, concerts... Com veus actualment el sector musical tant a nivell de circuit de sales, públic, mitjans de comunicació...? 

M’he d’acabar de reincorporar al panorama perquè ara feia un temps que me n’havia allunyat força. Pel que fa als directes, sí que m’està semblant més complicat trobar sales on tocar que no farà 4-5 anys. Per la resta, tot igual, hi ha unes modes i el públic i els mitjans majoritaris van cap allí i un desconegut s’hi ha d’anar fent lloc com pugui, més després de fer un reset i presentar-se amb un nom comú! També  tenim microescenes i diferents webs i blogs especialitzats, així que al final cadascú va trobant la seva escena i el seu públic, ni que sigui reduït. I és que amb l’oferta infinita de bandes i cantautors, què hi vols fer? Encara sort d’espais com el vostre que em permeten expressar-me! Jo m’he resignat que no m’hi guanyaré la vida, però si puc anar fent discos i transmetre alguna cosa a algú, ja estic content. Bé, tampoc massa, que un volia ser una estrella... 

Plans de futur?

El que se’n diu plans, plans, no. Ara en el que treballo és en poder presentar “El darrer moviment” al màxim de llocs possibles i a partir d’aquí ja veurem. Tinc cançons en espera que van sorgir durant aquest disc, idees que van sorgint diàriament i encara coses velles pendents per enregistrar, però no tinc calendari.

¡Compártelo!