L'obra monumental de Matana Roberts | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

L'obra monumental de Matana Roberts

Des del 2011 Matana Roberts està donant forma a un mastodòntic projecte que, sota el nom de Coin Coin, inclou dotze àlbums. De moment només porta tres lliuraments, completament diferents entre ells,molt lliures i personals. El projecte, anomenataixí per Marie Thérèse Metoyer, metgessa de Louisiana que va aconseguir la llibertat, té un marcat component polític. El punt d'unió és la pròpia identitat de Matana Roberts, com a dona, persona de color i nord-americana. Cada àlbum explora un vessant diferent, des del passat esclavista de la raça negra a Estats Units, fins els records dels seus familiars propers. Un potent punt de partida que Matana Roberts investiga com a compositora, saxofonista i cantant amb un marcat caràcter experimental. 

Si en el primer capítol, Gens de Couleur Llbres, utilitzava una orquestra de jazz de 12 integrants, a Mississipi Moonchile, el segon lliurament, optava per un grup molt més petit. Ara, a River Run Thee opta per llançar-se en solitari

MatanaRoberts1.jpg

En efecte, el primer capítol sorprenia per la seva ambició. Gravat en directe, Gens de Couleur Libres, partia d'una gran banda de jazz per oferir un treball èpic i lliure. Free jazz sobre l'experiència i la conseqüència de l'esclavitud. És un intent per establir una memòria històrica des d'un llenguatge propi. 

El segon capítol, Mississipi Moonchile, s'enquadra dins d'un corrent més tradicional de jazz, sense que suposi una pèrdua dels elements lliures de Roberts, de fet, la improvisació continua sent un element reconeixible. Tan coherent coma la resta d'àlbums, en aquesta ocasió explora la memòria de la seva pròpia família.

MatanaRoberts2.jpg

River Run Thee és el tercer capítol d'aquest projecte tan personal i és, potser, l'àlbum més lliure i arriscat de tots els de la sèrie. En ell, Matana Roberts s’entrega ella sola a una música que s'apropa al drone, experiments electrònics i fins i tot alguns sons industrials. Es mantenen els seus llargs discursos sobre una base sonora que impressiona. La qualitat de l'experimentació sorprèn. Mai se sap quin camí agafarà aquest complex àlbum que entre loops, repeticions i spoken word avança generant una sensació onírica davant de la narració dels episodis previs.

«Tot està escrit a les cartes», diu a All Is Written, però aquest projecte sembla no seguir cap norma fixa. Aquest és el seu gran valor. Només tres capítols i són totalment diferents entre ells. Sobre el que ens espera noméshi ha una certesa: ens sorprendrà.

¡Compártelo!