Allison García | Revista independiente de música

Revista de música independent en:

Més poplacara:

Allison García

Allison García passeja per Barcelona. Una ciutat que amb cada pas es queda més gran. Més ràpida, més alta i sense límits. Llum artificial. Calor. Blanc i negre. Un gos camina en solitari per la ciutat. Allison s'atura. Mira. Escolta. En la seva imaginació pinta un quadre. Una explosió de sons. Colors. Allison es gira i ens revela un quadre. Quatre roses vermelles. Cada rosa una cançó. Aquestes cançons tenen cabuda en el primer EP de la seva nova aventura musical.

allison_0.jpg

Allison és pintora. Els pinzells es mouen sols, gairebé com en un somni. Els quadres es creen en un estat inconscient, pinzellada per pinzellada. De la mateixa manera escriu cançons. A la recerca de la veritat, emocions i sensacions. Ens parla del seu entorn. La situació actual. El teatre. Canalitza els seus somnis, les seves pors, les seves experiències a través de la ploma. El resultat són explosions de pop, combustions espontànies rockeres amb lletres en castellà. Les cançons s'escriuen quan ho creuen oportú, no quan un vol. Allison pinta les tiges i els capolls. Els seus fidels acompanyants dibuixen els pètals. Jorge Valle en els teclats i el baix, Esteban Cabrera a la guitarra i Christian Flaschka a la bateria.

Entre tots plasmen les històries que constitueixen el repertori de la banda. Allison se serveix de la seva experiència personal, d'una vida rica en canvis i esdeveniments. El cim. L'abisme. Ningú pot deixar els seus dimonis enrere. La Allison García Band abriga les històries amb un abric sònic. Lleuger en els temes alegres com la primavera i contundent en els paisatges de tardor. El viatge acaba de començar.

Qui s'apunta?

¡Compártelo!